“Hem fet un esforç bestial”

Molt posi­tiu, millor del que ens esperàvem. Quant a públic, per exem­ple, ha vin­gut més gent entre set­mana i diu­menge en la final estava ple en una gra­de­ria de 1.000 espec­ta­dors més grossa que la d’altres anys, que demana la WTA. El fet de ser un tor­neig més mediàtic ens ha donat resul­tats. Entre set­mana, teníem un par­tit no pas abans de les set de la tarda i això ha estat un èxit perquè així ho ha pogut dis­fru­tar més gent. Els dies més forts hem tin­gut 12 hores de ten­nis. L’equip de tre­ball ha fet un esforç bes­tial. Encara no ens ha arri­bat l’informe de la WTA, però estem segurs que la nota serà alta perquè la super­vi­sora ens va dir coses molt menors.

El tenim con­trac­tat segur. I seguim tenint la filo­so­fia de fer-lo nosal­tres amb el nos­tre equip intern de tre­ball i no exter­na­lit­zar-lo con­trac­tac­tant una empresa com fan altres tor­ne­jos. És la nos­tra essència i segui­rem així fins que sigui pos­si­ble.

Només de per­so­nes inter­nes hem sigut 57. Si comp­tem els aple­ga­pi­lo­tes, que son gai­rebé 60, sumem més de 115 per­so­nes en l’orga­nit­zació, quan abans érem, si fa no fa, la mei­tat. Hem exter­na­lit­zat alguns ser­veis com ara la comu­ni­cació, que abans assumíem nosal­tres. També hem hagut de con­trac­tar més llum. La WTA reco­mana entre 900 i 1.200 lumens i n’hi hem posat més de 1.200 per fer la sessió de late-nigth.

Fa dos anys va tenir pilo­tes de par­tit en la final con­tra Khro­mat­xeva i s’ho merei­xia més que ningú. És esti­mada pel públic de la Bis­bal, que se’n recor­dava, d’aquell par­tit, i el seu entre­na­dor, Julián Alonso, és català. Jo no m’he de defi­nir, però tenia suport i va sor­tir molt moti­vada. És força tímida i vam aca­bar a la pis­cina, això és un símptoma que s’hi va tro­bar bé, també amb la sub­cam­pi­ona i amb els ball boys i ball girls, que s’ho van pas­sar molt bé i van fer pinya. El con­tacte de les juga­do­res amb els aple­ga­pi­lo­tes és una de les millors coses del tor­neig.

Ens va dir que sí. Sem­pre inten­ten repe­tir si un tor­neig els agrada i, si el gua­nyen, encara més, perquè hi defen­sen punts.

Exac­ta­ment així. La nord-ame­ri­cana Aly­cia Parks (39a) havia de venir i a l’últim moment no va venir. I la cana­denca Ley­lah Fernández, que també porta el Julián Alonso, va caure en la pri­mera set­mana de Roland Gar­ros i havia de venir, però va pro­gres­sar en els dobles a París, en els quals va ser fina­lista.

Sí, és el nos­tre tret carac­terístic. Tenim una lona on n’hi ha una tren­tena encapçalats per Sol­gi­ronès, Porsche, Daikin, Med­playa i Pola Give­rola. És gai­rebé un tor­neig de micro­me­ce­natge, amb  dife­rents nivells de col·labo­ració i d'espon­so­rit­za­ci­ons. Agraïm a Sol­gi­ronès la fide­li­tat i als 30 que tenim a la lona i als 20 col·labo­ra­dors. Sense ells i les ins­ti­tu­ci­ons seria impos­si­ble orga­nit­zar la com­pe­tició.