Molt positiu, millor del que ens esperàvem. Quant a públic, per exemple, ha vingut més gent entre setmana i diumenge en la final estava ple en una graderia de 1.000 espectadors més grossa que la d’altres anys, que demana la WTA. El fet de ser un torneig més mediàtic ens ha donat resultats. Entre setmana, teníem un partit no pas abans de les set de la tarda i això ha estat un èxit perquè així ho ha pogut disfrutar més gent. Els dies més forts hem tingut 12 hores de tennis. L’equip de treball ha fet un esforç bestial. Encara no ens ha arribat l’informe de la WTA, però estem segurs que la nota serà alta perquè la supervisora ens va dir coses molt menors.

El tenim contractat segur. I seguim tenint la filosofia de fer-lo nosaltres amb el nostre equip intern de treball i no externalitzar-lo contractactant una empresa com fan altres tornejos. És la nostra essència i seguirem així fins que sigui possible.

Només de persones internes hem sigut 57. Si comptem els aplegapilotes, que son gairebé 60, sumem més de 115 persones en l’organització, quan abans érem, si fa no fa, la meitat. Hem externalitzat alguns serveis com ara la comunicació, que abans assumíem nosaltres. També hem hagut de contractar més llum. La WTA recomana entre 900 i 1.200 lumens i n’hi hem posat més de 1.200 per fer la sessió de late-nigth.

Fa dos anys va tenir pilotes de partit en la final contra Khromatxeva i s’ho mereixia més que ningú. És estimada pel públic de la Bisbal, que se’n recordava, d’aquell partit, i el seu entrenador, Julián Alonso, és català. Jo no m’he de definir, però tenia suport i va sortir molt motivada. És força tímida i vam acabar a la piscina, això és un símptoma que s’hi va trobar bé, també amb la subcampiona i amb els ball boys i ball girls, que s’ho van passar molt bé i van fer pinya. El contacte de les jugadores amb els aplegapilotes és una de les millors coses del torneig.

Ens va dir que sí. Sempre intenten repetir si un torneig els agrada i, si el guanyen, encara més, perquè hi defensen punts.

Exactament així. La nord-americana Alycia Parks (39a) havia de venir i a l’últim moment no va venir. I la canadenca Leylah Fernández, que també porta el Julián Alonso, va caure en la primera setmana de Roland Garros i havia de venir, però va progressar en els dobles a París, en els quals va ser finalista.

Sí, és el nostre tret característic. Tenim una lona on n’hi ha una trentena encapçalats per Solgironès, Porsche, Daikin, Medplaya i Pola Giverola. És gairebé un torneig de micromecenatge, amb  diferents nivells de col·laboració i d'esponsoritzacions. Agraïm a Solgironès la fidelitat i als 30 que tenim a la lona i als 20 col·laboradors. Sense ells i les institucions seria impossible organitzar la competició.