MARTA SÁNCHEZ
DIRECTORA DE L’OBERT INTERNACIONAL SOLGIRONÈS
“Hem fet un esforç bestial”
“Hem sigut 115 persones organitzant, quan abans érem la meitat”
“Segur que tindrem una nota WTA alta”
L’obert Internacional Solgironès ha gestionat amb un èxit total el salt brutal a la categoria WTA 125, tot un repte organitzatiu. Marta Sánchez, la directora del torneig que organitza el CT La Bisbal, presidit per Xavier Ponsatí, desgrana què ha suposat el pas de ser un torneig ITF a entrar de ple en l’univers professional WTA amb tres top 100 i 330.000 euros de pressupost.
Quin balanç fa?
Molt positiu, millor del que ens esperàvem. Quant a públic, per exemple, ha vingut més gent entre setmana i diumenge en la final estava ple en una graderia de 1.000 espectadors més grossa que la d’altres anys, que demana la WTA. El fet de ser un torneig més mediàtic ens ha donat resultats. Entre setmana, teníem un partit no pas abans de les set de la tarda i això ha estat un èxit perquè així ho ha pogut disfrutar més gent. Els dies més forts hem tingut 12 hores de tennis. L’equip de treball ha fet un esforç bestial. Encara no ens ha arribat l’informe de la WTA, però estem segurs que la nota serà alta perquè la supervisora ens va dir coses molt menors.
Això vol dir que l’any que ve el torneig mantindrà la categoria.
El tenim contractat segur. I seguim tenint la filosofia de fer-lo nosaltres amb el nostre equip intern de treball i no externalitzar-lo contractactant una empresa com fan altres tornejos. És la nostra essència i seguirem així fins que sigui possible.
Més gent, més feina, mes requisits...
Només de persones internes hem sigut 57. Si comptem els aplegapilotes, que son gairebé 60, sumem més de 115 persones en l’organització, quan abans érem, si fa no fa, la meitat. Hem externalitzat alguns serveis com ara la comunicació, que abans assumíem nosaltres. També hem hagut de contractar més llum. La WTA recomana entre 900 i 1.200 lumens i n’hi hem posat més de 1.200 per fer la sessió de late-nigth.
Fa il·lusió que guanyi Rus, que ja havia vingut al torneig?
Fa dos anys va tenir pilotes de partit en la final contra Khromatxeva i s’ho mereixia més que ningú. És estimada pel públic de la Bisbal, que se’n recordava, d’aquell partit, i el seu entrenador, Julián Alonso, és català. Jo no m’he de definir, però tenia suport i va sortir molt motivada. És força tímida i vam acabar a la piscina, això és un símptoma que s’hi va trobar bé, també amb la subcampiona i amb els ball boys i ball girls, que s’ho van passar molt bé i van fer pinya. El contacte de les jugadores amb els aplegapilotes és una de les millors coses del torneig.
Tornarà l’any vinent?
Ens va dir que sí. Sempre intenten repetir si un torneig els agrada i, si el guanyen, encara més, perquè hi defensen punts.
Coincidir amb Roland Garros genera oportunitats i alhora incerteses?
Exactament així. La nord-americana Alycia Parks (39a) havia de venir i a l’últim moment no va venir. I la canadenca Leylah Fernández, que també porta el Julián Alonso, va caure en la primera setmana de Roland Garros i havia de venir, però va progressar en els dobles a París, en els quals va ser finalista.
A banda de Solgironès, tenen molts petits patrocinadors.
Sí, és el nostre tret característic. Tenim una lona on n’hi ha una trentena encapçalats per Solgironès, Porsche, Daikin, Medplaya i Pola Giverola. És gairebé un torneig de micromecenatge, amb diferents nivells de col·laboració i d'esponsoritzacions. Agraïm a Solgironès la fidelitat i als 30 que tenim a la lona i als 20 col·laboradors. Sense ells i les institucions seria impossible organitzar la competició.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.