Vitòria en català, Gas­teiz en basc i Vitòria-Gas­teiz en la seva deno­mi­nació ofi­cial, és la capi­tal del ter­ri­tori històric d’Àlaba i la seu del govern basc. Situ­ada en una cruïlla de camins entre les mun­ta­nyes Bas­ques, els Pre­pi­ri­neus meri­di­o­nals i la ser­ra­lada Ibèrica, entre la vall de l’Ebre que comença a enca­mi­nar-se cap al Medi­ter­rani i el ves­sant cantàbric deu­tor de l’Atlàntic, Vitòria es des­plega damunt d’un turó que domina la vall del Zadorra.

Avui els ciclis­tes sor­ti­ran d’aquí, con­cre­ta­ment des de Men­di­zor­rotza, on hi ha l’estadi del Depor­tivo Alavés i l’espla­nada del Recinto Ferial, sota l’ombra d’un pro­mon­tori erm que els vito­ri­ans ano­me­nen Monte de la Tor­ti­lla. El grup es diri­girà pri­me­ra­ment cap a la cate­dral de Maria Imma­cu­lada, la “nova”, en con­tra­po­sició a la “vella” de Santa Maria que està fora de ser­vei; després faran una mar­rada pel barri vell, pel davant de la plaça de la Vir­gen Blanca i dei­xant de cos­tat la plaça d’Espa­nya.

Només sor­tir de Vitòria, s’enca­mi­na­ran cap a Bur­gelu i el mones­tir d’Esti­ba­liz, l’embas­sa­ment d’Urru­naga i pas­sa­ran per Alegría-Dulantzi i Legu­tio, on hi ha la fàbrica de naips d’Hera­clio Four­nier, fabri­cant de la famosa bara­lla espa­nyola i proveïdor homo­lo­gat de tots els casi­nos del món. Dei­xant enrere la fàbrica, començaran a bai­xar cap a Arra­sate, ja a Gui­pus­coa, el nucli fabril per excel·lència del País Basc, on van néixer mar­ques com Eroski, Fagor i Mon­dragón.

A Oñati la cursa començarà a peda­lar cap al coll d’Udana i després el d’Azti­ria, per bai­xar imme­di­a­ta­ment cap a Ola­ber­ria, el poble de Txiki Begi­ris­tain, juga­dor de la Real Soci­e­dad i del Barça, i Bea­sain, bres­sol de Kar­los Arguiñano, cui­ner, i de san Mar­tin de Loi­naz, màrtir; una població que es dedica bàsica­ment a la cons­trucció de fer­ro­car­rils, en una comarca que és també la zona de pro­ducció de l’Idi­a­za­bal, un for­matge ela­bo­rat amb llet d’ove­lla de les races Latxa i Car­ran­zana.

Després els ciclis­tes ani­ran cap a Ordi­zia, d’on era Andrés de Urda­neta, monjo i nave­gant que va des­co­brir la ruta marítima més curta entre Mèxic i Fili­pi­nes, i un altre fill del país, Luci­ano Mon­tero, que va par­ti­ci­par en el Tour del 1934. Ja en el dar­rer tram de l’etapa els ciclis­tes pas­sa­ran per la vila de Tolosa i després per Ano­eta, indret que la gent del Tour coneix per­fec­ta­ment per ser el poble d’Abra­ham Olano.

Però, ja en el dar­rer tram de l’etapa, les referències i els noms es van acu­mu­lant: Julen Lope­te­gui, exfut­bo­lista i l’escrip­tor Ber­nardo Atxaga a Aste­asu, el can­tant Paco Ibañez a Aduna –on va pas­sar la infan­tesa–, l’escul­tor Edu­ardo Chi­llida a Her­nani, els ciclis­tes Domingo Peru­rena i Miguel Maria Lasa a Oiart­zun, Martín Bera­sa­te­gui i Pedro Subi­jana cui­ners ins­tal·lats a Hon­dar­ri­bia, i tot això abans d’arri­bar a San Sebastián-Donos­tia, davant del Kur­saal, just abans que s’encen­guin els llums dau­rats de la platja de la Concha i la vida es faci més pla­ent, i res­soni, encara que sigui per un ins­tant, un poema de Celaya, com un pols que col­peja les tene­bres.