Vul­ca­nia és un no-lloc, o sigui una mena de parc d’atrac­ci­ons edu­ca­tiu. Situat a Saint-Ours-les-Roc­hes, a 15 km al nord-oest de Cler­mont-Fer­rand, va ser impul­sat per Valéry Gis­card d’Estaing quan era pre­si­dent del Con­sell Regi­o­nal d’Alvèrnia. Es va inau­gu­rar ofi­ci­al­ment el 2002 enmig de les pro­tes­tes dels grups de defensa de la natura. Actu­al­ment, el nom­bre de visi­tants del parc no arriba ni a una ter­cera part dels pre­vis­tos anu­al­ment. Des d’aquest indret –i amb ànim de revi­far-lo– avui sor­tirà l’etapa del Tour, un recor­re­gut espe­ci­al­ment com­pli­cat pel Massís Cen­tral, amb cinc colls de mun­ta­nya.

Pri­mer pas­sa­ran per Orci­nes, on va néixer Pierre Teil­hard de Char­din l’any 1881. Una placa a l’església recorda que hi va ser bate­jat. El panteó de la família Mic­he­lin –els de les rodes i les guies– es troba també en aquest cemen­tiri d’Orci­nes. Tot seguit els ciclis­tes arri­ba­ran a Orci­val, encla­vat a la magnífica vall de Siou­lot, al sud de la cadena dels Puys, un poble de mun­ta­nya cons­truït sobre un teló de fons de tra­quian­de­sita i pis­sarra, però cone­gut sobre­tot per la seva basílica romànica, una de les cinc grans esglésies romàniques d’Alvèrnia amb l’església aba­cial de Saint-Aus­tre­moine a Issoire, la basílica Notre-Dame-du-Port a Cler­mont-Fer­rand i les esglésies de Saint-Nec­taire i Saint Satur­nin.

Després d’Orci­val l’etapa pas­sarà pel coll de Guery i per Roc­he­fort-Mon­tagne; no con­fon­dre amb el Roc­he­fort del for­matge, perquè el que fan aquí és el de Laque­ui­lle, un Bleu d’Auvergne creat el 1854. La Société Laitière de Laque­ui­lle - La Mémée us en ser­virà el que faci falta.

A l’estació ter­mal del Mont Dore els ciclis­tes podrien afe­gir els seus noms a tots els que hi han fet estada, entre els quals les guies des­ta­quen: Madame de Sévigné, Alfred de Mus­set, Honoré de Bal­zac, Marie de Hohen­zo­llern-Sig­ma­rin­gen (mare del rei dels bel­gues Albert I), Marie de Saxe-Cobourg-Gotha (reina de Roma­nia), Mar­cel Proust, Geor­ges Cle­men­ceau i el maris­cal Jean de Lat­tre de Tas­signy. George Sand, que hi va seguir una dot­zena de cures al final de la seva vida, va escriure una de les seves novel·les, Jean de la Roche, pre­nent com a tema l’estació ter­mal. Per la seva banda, Ana­tole France va publi­car Jocaste, l’acció del qual també es loca­litza al Mont Dore i els seus vol­tants.

Però les rodes hau­ran de con­ti­nuar girant de pujada, ara cap al coll de la Croix Saint-Robert, el més alt de l’etapa. A Cham­bon-sur-Lac podran veure de reüll –com el seu nom ja indica– el llac de Cham­bon, d’ori­gen volcànic, igual que la pedra amb què està cons­truït el veí Château de Murol. Ja em per­do­na­reu que insis­teixi a ano­me­nar els cas­tells “château”, però a França cal res­pec­tar aques­tes deno­mi­na­ci­ons. Fins i tot quan es tracta d’un misèrrim dipòsit d’aigua, hem de dir “château d’eau”.

Després d’un altre coll, la car­rera tra­ves­sarà Besse-et-Saint-Anas­taise, un altre poble volcànic del qual era nadiu Nico­las Bour­baki, un per­so­natge fic­tici creat per un grup de matemàtics lide­rat per André Weil (el germà de la Simone Weil). El grup, autor de diver­sos trac­tats essen­ci­als, va gau­dir de la seva major influència als anys sei­xanta i setanta, quan Nico­las Bour­baki va gua­nyar cinc meda­lles Fields, el màxim honor del món en el camp de les matemàtiques.

L’etapa encara pas­sarà per un parell més de llacs, tres colls de mun­ta­nya i uns quants pobles que sem­blen sor­gits de la terra igual que els vol­cans de la zona: Com­pains, Ardes, Voda­ble, Tour­zel i Per­rier –no con­fon­dre amb l’aigua mine­ral.

Arri­bats a Issoire els ciclis­tes ja tin­dran la feina feta. Què hi ha per veure en aquesta sub­pre­fec­tura? Prin­ci­pal­ment la Tour de l’Hor­loge i l’aba­dia de Saint-Aus­tre­moine. Sota el cor de l’església hi ha una magnífica cripta amb un preciós reli­quiari del segle XIII en esmalt de Lle­mot­ges. Va ser com­prat pel pare Dagui­llon l’any 1853 per dipo­si­tar-hi les relíquies de sant Aus­tre­moni. Robat el 1963, el reli­quiari final­ment es va recu­pe­rar a Hawaii.

A Issoire es poden degus­tar les famo­ses suprêmes, un pastís de merenga amb crema de pra­liné que el pas­tis­ser de La Cou­ronne d’Art­hur con­ti­nua fabri­cant, després de com­prar el secret al dar­rer artesà de la zona. Envol­tat de l’olor de la bri­oi­xe­ria, Chris­tophe Gig­nac allarga una cullera i us con­vida a tas­tar una lleu­gera mousse de pra­liné, el cor untuós de la suprême.