Châtillon és un poble dis­cret, però amb un cert encant. Capi­tal de la Dom­bes, una regió natu­ral sol­cada per innu­me­ra­bles rius i estanys. Un mer­cat cobert del segle XV allotja cada dis­sabte els comer­ci­ants que hi apor­ten els seus pro­duc­tes: car­pes de la Dom­bes, gra­no­tes, gou­jon­net­tes de peix d’estany, aus aquàtiques i una mena de bes­cuits de safrà que aquí s’ano­me­nen Pai­ni­llons, i també vins de Bugey, blancs, escu­mo­sos, rosats i negres. En el record de la població hi plana la memòria de Sant Vicenç de Paül, que hi va fun­dar l’orde de la cari­tat, però també els fets que s’hi van pro­duir el 20 de juliol de 1994 quan Guy Demule, un fus­ter de 37 anys, espe­ci­a­lit­zat en la fabri­cació i ins­tal·lació de cui­nes, va matar amb un rifle, suc­ces­si­va­ment, la seva dona Jac­que­line, els seus qua­tre fills de tretze, deu, nou i tres anys, una seva amiga i, final­ment, va aca­bar girant l’arma de foc con­tra ell mateix. Els gen­dar­mes van tro­bar una carta en què l’artesà par­lava de “la com­ple­xi­tat de la seva vida per­so­nal”.

D’aquest racó de món sor­tirà avui el Tour, per diri­gir-se una mica cap a Lió, però després girarà cap a la Savoia. Els ciclis­tes pas­sa­ran per Bou­lig­neux, Villars i per Le Mon­te­llier, d’on era la família Ber­liet, fabri­cants de cami­ons. Després vindrà Cha­la­mont i Saint-Mau­rice-de-Rémens, on Antoine de Saint-Exupéry va pas­sar gran part de la seva infan­tesa. El nom de “Saint Ex” apa­reix al monu­ment als difunts de Saint-Mau­rice-de-Rémens, com el dels altres fills del poble que van morir per França.

Per aga­far arren­cada cap al Jura, els ciclis­tes abans hau­ran de pas­sar per Ambérieu, un impor­tant nus fer­ro­vi­ari que després de la guerra va rebre el sobre­nom d’Ambérieu la Rebe­lle. Una estela prop de l’estació recorda la gesta del 7 de juny de 1944, una ope­ració orques­trada pels che­mi­nots i els maqui­sards con­tra l’exèrcit ale­many. Avui, que és el 14 jui­llet, va bé recor­dar aquesta mena de coses.

Tot seguit la ruta con­ti­nuarà encara pel Bugey, pas­sant per Saint-Ram­bert, on hi ha una aba­dia, per Tenay i pel Pla­teau d’Hau­te­vi­lle, on hi ha una altra aba­dia. A Val­ro­mey-sur-Séran hi tro­ba­ran un château i la cosa es començarà a com­pli­car perquè venen puja­des. Però abans, a l’entrada de Culoz (pro­nun­cieu “Culó”), domina amb orgull el Château de Montvéran, una joia de l’arqui­tec­tura del segle XIV. Cons­truït per Pierre de Luy­rieu, el cas­tell ha man­tin­gut el mateix aspecte des del seu ori­gen, a excepció de les tor­res res­tau­ra­des després de la Revo­lució. Ha allot­jat diver­sos per­so­nat­ges il·lus­tres dins les seves mura­lles: el cones­ta­ble de Borbó s’hi va refu­giar quan va aban­do­nar el Regne de França; els ger­mans Ser­po­llet hi van tre­ba­llar amb el seu pare abans de con­ver­tir-se en els pre­cur­sors de l’automòbil; Ser­guei Prokófiev va triar aquest esce­nari el 1929 que va afa­vo­rir la seva ins­pi­ració; Hen­ri­ette d’Ange­vi­lle, que va pujar al Mont Blanc l’any 1838, també va ser habi­tual a Montvéran.

Però als ciclis­tes els espera al final el Grand Colom­bier, un mame­llot del Jura de 1.534 metres. Des del seu cim, és pos­si­ble veure el con­gost de l’Écluse, el Vuache i el Salève, el llac Léman i Gine­bra, els Alps Ber­ne­sos (inclo­sos l’Olden­horn i els Dia­ble­rets), l’altiplà de Glières, les Dents del Midi, el llac d’Annecy, Sem­noz i Par­me­lan, el massís dels Ara­vis, el Mont Blanc, la Vanoise, les Bau­ges, el massís de Belle­donne i el de Cham­ba­ran, Lió, i el massís del Pilat al Massís Cen­tral. Amb el bon temps, es poden veure el Ver­cors, l’altiplà de Vans i les mun­ta­nyes de l’Ardèche, les mun­ta­nyes del Forez, el Chas­se­ral, al Jura suís, i, fins i tot, l’ombra del dia ante­rior si et poses de pun­te­tes i encara no s’ha esbor­rat del tot entre els núvols que es pas­se­gen damunt dels espa­dats. Gus­tave Cour­bet, que tenia molt clar quin era l’ori­gen del món i la com­ple­xi­tat de la vida, va pin­tar aquests pai­sat­ges.