Jasper Philipsen, sense rivals en els esprints
Quarta victòria en cinc finals ajustats en el Tour per al flamenc de l’Alpecin, que enguany ja té 10 victòries, 33 en tota la seva carrera
Jasper Philipsen (1998) es consolida com el millor velocista d’aquest Tour i, és clar, com l’esprintador de l’any. Enguany ja té 10 victòries, a més d’acabar segon la París-Roubaix. El flamenc de l’Alpecin ha guanyat quatre de les cinc arribades per als especialistes en el cos a cos en aquesta 110a edició de la cursa i només s’ha vist superat pel danès Mads Pedersen (Lidl) en un desenllaç que li anava millor al campió del món el 2019 perquè picava lleugerament cap amunt. Si divendres de la setmana que ve no hi ha esprint, quedarà el de París, on Philipsen va aconseguir l’any passat el seu segon triomf a la Grande Boucle.
Mathieu van der Poel va assegurar a l’inici de la cursa que tenia com a objectiu llançar les arribades a Philipsen. Però és que ahir a Moulins ni tant sols la presència del neerlandès va ser necessària per al mallot verd, que va superar fàcilment Dylan Groenewegen, per a qui els Jayco havien fet una gran aproximació. Jonas Vingegaard (Jumbo) va ser 18è i l’home que va entrar després d’un tall de set segons amb la resta de corredors que disputen la general, que avui tenen feina perquè els espera una etapa difícil de controlar.
Un respir
L’etapa d’ahir va ser un oasi per al pilot, amb molta menys calor que dimarts i fins i tot pluja. Consentida i controlada l’escapada que iniciava Andrey Amador (EF), inquiet durant els 10 km de sortida neutralitzada i rodant colze a colze amb el mallot groc, Jonas Vingegaard, darrere el cotxe del director de cursa, només Daniel Oss (TotalEnergies) i Matîs Louvel (Arkea) s’hi van afegir. Sense superar mai el minut, el jove francès va aguantar fins a 54 de meta i el corredor de Costa Rica es va entregavar al cap de 5 cinc quilòmetres, deixant l’italià sol fins que va ser caçat, a 13,5.
Sant tornem-hi!
L’etapa d’avui es pot convertir en una autèntica emboscada amb els caçarecompenses esmolant els ganivets des de l’inici, més encara veient com de bé va sortir la jugada a Pello Bilbao dimarts, quan va passar de l’onzè al cinquè lloc de la general. Els Jumbo poden acusar molt l’esforç d’haver de controlar els moviments a menys que prenguin la iniciativa propiciant que hi hagi una escapada molt nombrosa amb algun dels seus homes en la fuga, especialment Wout van Aert. Un desgast que pesarà, segur, en les cames dels corredors que treballen per tornar a veure Vingegaard de groc a París perquè des de demà fins diumenge els Alps entren en escena.
