Victòria en solitari per a Ion Izaguirre al Tour
És la segona del guipuscoà, que es va estrenar el 2016 el dia abans d’arribar a París
Ion Izaguirre (Cofidis) és el guanyador de la 12 etapa del Tour, de 168,8 quilòmetres amb cinc ports entre Roanne i Belleville-en-Beaujolais. 3.100 metres de desnivell acumulat i una bogeria des de l’inici perquè en ser en pujada costava una barbaritat formar la fuga. De fet David de la Cruz (Astana) o Marc Soler (UAE) estaven al davant en les constants estrebades i, quan el corredor de Sabadell anava en el que podia ser la gènesi de l’escapada amb sis homes més, tocava amb Quentin Pacher (Groupama) i havia d’abandonar al quilòmetre 26 baixant un cop coronat la Costa de Thizy-les-Bourgs (3a).
El corredor guipuscoà (1989) suma la seva segona victòria en nou participacions al Tour i la segona del seu equip, que duia 15 anys en blanc, en aquesta edició. La d’avui també és la segona d’un corredor del País Basc aquesta setmana després de la de Pello Bilbao dimarts en una etapa molt similar a la d’avui pel que fa el perfil.
Foc obert
Un grup de 15 a mig recorregut formava el grup capdavanter, el millor a la general dels quals era Thibaut Pinot (Groupama), 15è a 9:36 amb Julian Alaphilippe (Soudal) i Jasper Stuyven (Lidl) havent-hi entrat els últims. Mads Pedersen (Lidl), Mathieu Van der Poel (Alpecin) o Andrey Amador (EF) n’eren alguns dels destacats, amb Christophe Laporte, Wout van Aert i Wilco Kelderman (Jumbo) controlaven el pilot a dos minuts i mig i, pujant el penúltim port, el coll de la Croix Montmain (2a), MVDP ho provava en solitari.
Pinot i Matteo Jorgenson (Movistar) atrapaven Van der Poel a 4 quilòmetres de coronar el coll de la Croix Montmain Rosier (2a) i cinc corredors més s’hi afegien abans que Ion Izaguirre fos el qui provava l’aventura en solitari a 31 de meta. El guipuscoà, que el 23 de juliol del 2016 va estrenar-se al Tour en la penúltima etapa amb final a Morzine, coronava amb 25 segons de coixí sobre els perseguidors i més de 4 minuts amb el mallot groc. La baixada li permetia ampliar el forat i afrontar els últims 10 quilòmetres amb 45 segons, gairebé un minut a 5.
