Annemasse, a l’Alta Savoia, és gairebé una part de l’aglomeració de Ginebra, enclavada contra els turons amb vistes al Léman, viu en gran part dels sous fabulosos que es paguen a l’altre costat de la frontera, un fet que provoca la bretxa entre ingressos i riquesa més flagrant de l’Estat francès. Les precioses vil·les s’amaguen darrere d’altes tanques i les activitats d’oci s’orienten principalment a la muntanya, el senderisme... L’únic senyal exterior d’èxit és el cotxe: els SUV potents omplen els carrers i els concessionaris fan fortuna. Jean Lain Automobiles, especialitzada en berlines alemanyes, ocupa el tercer lloc de distribució a França.

La ruta d’avui dibuixa una línia sinuosa per l’Alta Savoia, per poder enfilar tota una sèrie de colls de muntanya. Paradoxalment, en aquest paisatge verd, el primer poble que trobaran es diu Contamine, Contamine-sur-Arve. Tot seguit vindran: Saint-Andre-de-Böege, Böege i Brenthonne, on hi ha el Château d’Avully amb les seves impressionants vistes del llac Léman, que és un exemple típic de cases fortificades del segle XIII, actualment es presenta en forma de recinte quadrangular de 26 metres d’amplada i 34 de llarg, envoltat de fossats. Si els ciclistes no el poden veure, ja el veuran els teleespectadors.

Darrerament, aquests paratges de l’Alta Savoia han estat el camp de batalla de les petites cooperatives lleteres comunals, contra les grans empreses que volen imposar les lleis del seu monopoli. Aquest estiu ha saltat la notícia que el gegant agroalimentari Lactalis s’ha fet càrrec, amb la seva filial local Pochat & Fils, del negoci de formatges de l’Alta Savoia Verdannet, una empresa familiar des de fa quatre generacions. Verdannet elabora amb la seva llet diversos formatges de llet crua, entre ells el Reblochon, que representa la meitat de la seva producció. Per tant, aquesta compra reforça la posició de Lactalis al mercat i li permetria controlar gairebé la meitat de la producció de Reblochon AOP. Al general De Gaulle se li atribueix la següent frase: “Com es vol governar un país on hi ha 246 varietats de formatge?” Sens dubte, la lluita dels pagesos de l’Alta Savoia és en defensa d’una determinada idea de França, una idea que es cova –en aquest cas– en el cor del Reblochon.

Després del coll de Feu, els ciclistes rodaran cap a Bellevaux, Saint-Jeoire i Mieussy, per tornar a pujar cap a un altre coll, ara el de la Ramaz. Passaran per l’estació de muntanya de Les Gets i per Tanniges, on hi ha la Chartreuse de Mélan i per Samöens, on hi ha un jardí botànic, i a continuació ja vindrà el coll de Joux-Plane. Els 2,5 quilòmetres del descens han estat asfaltats de nou a càrrec del departament perquè els ciclistes puguin pedalar amb comoditat fins a la meta, situada en una mena de conglomerat d’estacions d’esquí.

Lluís Casals –el pare de l’enyorada Muriel– va viure temps d’exili a Morzena, treballant de cap d’una explotació forestal i coincidint amb l’ocupació alemanya de la França de Vichy. D’aquells dies en va escriure el següent: «D’ençà d’algunes setmanes, els alemanys ocupen França, s’apropien de la mà d’obra i envien els treballadors joves a Alemanya. En aquest racó de la Savoia on soc, la notícia s’ha escampat com la pólvora, i tothom pren mesures. Mirem cap amunt, cap a les bordes habitades només els mesos d’estiu, per la pastura, i tots sabem, des d’ara, quin serà el refugi per no anar a Alemanya. Però encara que tothom miri muntanya amunt, tots estem d’acord a no parlar-ne.” Avui, quan mirem el Tour i veiem les bordes de Morzena, recordarem aquestes coses, perquè a vegades va bé parlar-ne i recordar-les.