La glòria és per al tercer
Carlos Rodríguez s’estrena al Tour per la porta gran i presenta candidatura al podi, aprofitant l’excés de vigilància entre Vingegaard i Pogacar. Pedrero cau a l’inici i ha d’abandonar
Carlos Rodríguez (Ineos) disputa per primer cop el Tour, la seva segona volta de tres setmanes després de debutar a la Vuelta l’any passat, i és el més jove de l’Estat a guanyar-hi. Nascut el 2 de febrer del 2001 a Almuñécar, el que serà corredor del Movistar a partir de l’any que ve va tastar la glòria a Morzena, superant Jonas Vingegaard i Tadej Pogacar, que es vigilaven de tal manera a nivell individual i col·lectiu –la batalla estratègica dels Jumbo i els UAE va ser brutal– que coronat el coll de la Joux Plane (HC), el cinquè del dia després d’un tercera i tres primeres i amb el danès superant l’eslovè en la lluita pels tres segons que separaven els dos primers a arribar a dalt del port, es va llançar en solitari en el descens i va entrar a meta amb marge suficient per pujar un lloc en la general i ser tercer gràcies també al premi temporal de ser primer i tercer a l’últim port. Queda Tour i queden Alps. Hi torna a haver cinc ports, avui, i malgrat que no n’hi ha cap de categoria especial el desnivell acumulat supera el d’ahir en 800 metres i s’enfila als 5.000. Però és que a més, després de la jornada de descans de demà queda l’única contrarellotge del 110è Tour –22 km amb final a un port de 2a– i l’etapa reina, dimecres.
Tres costelles
L’altra cara de la moneda és per a Antonio Pedrero i Jay Hindley, dos dels implicats en la caiguda massiva que va marcar l’inici de l’etapa, al km 5,5, i que va obligar la direcció de cursa a aturar-ho tot per falta d’ambulàncies. El terrassenc del Movistar (1991), que també debutava al Tour, va ser el primer a ser evacuat i el primer dels set corredors que van abandonar, alguns dels quals –Bardet (DSM) i Shaw (EF)– per una posterior caiguda baixant el primer dels cinc ports que hi havia. Té tres costelles trencades i ja va sortir de l’hospital on va ser diagnosticat i atès. L’australià del Bora (1996), guanyador del Giro el 2022 i que era tercer a la general i havia dut el mallot groc abans que Vingegaard, no va poder evitar anar a terra en la primera caiguda i va entrar sisè a 1:46 de Rodríguez, que el supera per un segon a la general.
Els Jumbo no van donar cap esperança a les escapades i a 57,9 van atrapar Giulio Ciccone (Lidl), l’últim supervivent. El conjunt neerlandès havia seleccionat la presència de corredors al grup del davant, on també hi havia mig UAE. L’equip dels emirats mitjançant Rafal Majka va posar fi al monopoli dels Jumbo a 23 km de la línia de meta. Un moviment que acabaria deixant Vingegaard amb Kuss, que a nou per coronar es va posar a estirar el grup, i Pogacar amb Adam Yates. El doble vencedor li va demanar l’acceleració a l’anglès a 4,7 i a 3,7 va agafar uns metres al líder, que es mantenia a pocs segons i el va atrapar a 1,6. Tots dos agafaven aire per disputar-se la bonificació a dalt amb el danès sorprenent el mallot blanc per esgarrapar-li tres segons. Tot i les motos, Rodríguez els va atrapar a dalt i sent tercer es va llançar cap a meta, on Pougi recuperaria temps al líder amb la bonificació per ser segon. El marge, de 10 segons.
