Grant Dalton: “Ens agradaria que els barcelonins donin suport al Team New Zealand”
Grant Dalton, director general de l’Emirates Team New Zealand, defensor del títol a la 37a copa d’Amèrica de Barcelona 2024, ha afirmat que li agradaria comptar amb el suport dels barcelonins quan el seu equip competeixi. “Estar ja aquí instal·lats és tot un honor que volem compartir amb Barcelona i els seus ciutadans. Estem totalment oberts a ells i ens agradaria comptar amb el seu suport quan competim”, ha afirmat Dalton des de les bases ’kiwi’ al port de la capital catalana. Una base que, segons ha dit, “està oberta a tothom”.
Amb Dalton, han estat presents en una visita organitzada per als mitjans Peter Burling i Nathan Outteridge, timonels de l’equip, Elise Beavis, dissenyadora del Tem New Zealand, i Roger Frigola, l’enginyer barceloní de l’esquadra oceànica.
La base de l’Emirates New Zealand té una superfície total d’uns 6.000 m2 i consta de l’antic edifici de dues plantes de la terminal de Baleària, amb una superfície de 1.400 m2. A la segona planta compartiran espai de treball les tripulacions i els equips d’enginyers, constructors i dissenyadors, que són un total de 35 i vuit ja són a Barcelona.
La primera planta està ocupada per un gran gimnàs, on la tripulació realitza la posada a punt, amb un espai dedicat a les bicicletes estàtiques d’alt rendiment on es preparen els cyclors (tripulants que generen potència hidràulica al vaixell amb les cames) de l’equip.
Al pati exterior, tant per al monocasc AC40 (de 12,20 metres d’eslora), que estan esperant la seva arribada d’aquí a un mes, com per a l’AC75 (22,90 metres), hi ha l’hangar construït al costat, sobre una superfície d’uns 2.700 m2.
A més, disposa de zona d’atracament de 45 metres de longitud i una gran grua per dipositar a l’aigua els vaixells i llanxes de suport. En aquests moments, l’equip neozelandès, que tindrà uns 150 membres a la base (ara n’hi ha uns 70), ja té contractat uns 100 allotjaments a Barcelona.
Des del passat dia 6, ja es troba a l’hangar de la base el Te Rehutai (Brisa Marina), l’AC75 (monocasc amb hidroales de 22,90 m d’eslora) guanyador de la 36a Copa de l’Amèrica a Auckland (Nova Zelanda) el 2021 i que va arribar per via marítima, després d’un mes de travessia des del port de Tauranga (Nova Zelanda) al de Tarragona. Ara s’espera l’arribada de l’AC40 Te Kakahi (L’Orca), botat el 23 de febrer passat i que serà el que competeixi en la primera regata preliminar a Vilanova i la Geltrú (Garraf), entre el 14 i el 17 de setembre.
“L’AC40 és un vaixell genial per navegar i sé que la majoria de la gent pensa que amb 40 peus no és tan petit, però en comparació del 75, és com una petita joguina. És àgil, lleuger, respon molt bé i requereix un alt nivell de concentració”, ha explicat el segon timoner de l’equip, l’australià, campió olímpic i mundial Nathan Outteridge. El seu company, primer timoner i capità de l’equip, el campió olímpic i doble medallista de plata neozelandès, Peter Burling, ha precisat que “sembla que en un AC40 estàs conduint un kart en lloc d’un cotxe de carreres, com és el Te Rehutai”.
“Això significa que és força interessant en les sortides, veient la força amb què pots llançar el vaixell, les maniobres, les forces G on es mou i, encara que no tens la mateixa velocitat màxima que l’AC75, no n’estàs lluny”, ha afegit.