Vaig fer una baixada força estratosfèrica fins a arribar a meta en primera posició, 5 minuts abans que el segon corredor
Arnau Aranda (Amer, 2000) va ser campió de la Garmin Epic Trail 24K. L’amerenc es va imposar amb molta autoritat a la disputada cursa del Trail Vall de Boí que es va disputar el passat 2 de juliol, amb un itinerari circular pels volts de l’estació de Boí Taüll i les muntanyes de la vall i 3.800 metres de desnivell acumulats. Aranda va començar a fer cims i muntanyes ja de ben petit, acompanyat dels seus pares. El paisatge muntanyenc li transmetia llibertat i tranquil·litat, i li agradava córrer per l’entorn. És per aquest motiu que als 10 anys ja es va posar el primer dorsal –en asfalt– a la cursa d’un quilòmetre del carrer Nou de Girona. Des de llavors, ha anat creixent al costat d’alguns dels seus ídols, com ara Pere Rullan (Sóller, 1990) i Tòfol Castanyer (Sóller, 1972), que ara ja s’han convertit en rivals, i també acumula una gran quantitat de curses, en moltes de les quals ha aconseguit molt bons resultats: subcampió d’Espanya de trail curt, campió de Catalunya de KM Vertical absolut, guanyador de la Garmin Epic Trail 26km 2000+... entre molts d’altres. L’última consecució, la Garmin Epic Trail 24K, que es va retransmetre per televisió.
En què va consistir la preparació de la cursa? Va haver de fer cap tipus d’entrenament, exercici o rutina diferent dels que havia fet fins ara?
Els tipus d’entrenament i rutines que faig normalment sempre són els mateixos. Bàsicament introdueixo un dia de descàrrega, després en faig tres d’intensitat amb sèries o el que sigui, després en faig dos o tres de rodatge, i com a molt solo introduir dos dies de gimnàs, fent reforç, treball de força o core. Per a la cursa en concret, no vaig entrenar res específicament, sinó que estava fent la preparació per als mundials, i vam decidir anar a provar com anàvem, sobretot per a gestionar el tema de l’alimentació. És per això que vam decidir anar a la Garmin Epic Trail 24K, i per sorpresa em va sortir així de bé.
Com va viure el transcurs de la cursa?
A un quart de nou del matí vaig començar a escalfar, i en aquell moment no les tenia totes, perquè les sensacions no van ser bones del tot. La primera pujada eren 8 km amb 1.600 de desnivell, de manera que vaig decidir posar-me al capdavant de la cursa, ja que creia que el primer tram m’afavoria. Un cop a dalt, ja començava a distanciar-me dels rivals, i m’esperava una cresta molt aèria fins a l’estació d’esquí de Boí Taüll. Un cop allà, ja era tot baixada fins a la meta. A partir de llavors vaig veure que podia guanyar, així que vaig fer una baixada força estratosfèrica fins a arribar a meta en primera posició, 5 minuts abans que el segon corredor. L’entrada a meta va ser un somni!
Què va significar per a vostè el fet que la cursa es retransmetés per televisió?
Ho vaig viure com una experiència nova per a mi, perquè no havia estat mai al davant d’una cursa que es gravés per televisió, i per mi va ser diferent, però en el sentit de viure una bona experiència. De fet, durant el transcurs de la cursa em va motivar molt que em seguissin l’helicòpter, els càmeres i saber que la gent m’estava veient i animant.
La Garmin Epic Trail és puntuable per al circuit internacional XTerra Trail Run World Series. Què significa això?
La veritat és que ni tan sols n’era conscient, que aquesta cursa era puntuable per al circuit internacional, i, de fet, no significa gaire res per a mi, perquè en principi no tinc intenció d’anar-hi.
Amb el que ha anat aconseguint fins ara, quins són els objectius que es proposa? Té cap cursa important pendent a curt o llarg termini?
Gràcies als campionats d’Espanya i a un test classificatori per al mundial, em vaig poder classificar i guanyar una plaça per aquesta competició. Per tant, el meu pròxim objectiu més important són els mundials, tant de vertical com de línia, que es faran el mes d’agost a Itàlia.
Com es nota ara físicament? Creu que encara pot arribar a sentir-se millor?
Doncs la veritat és que físicament crec que encara puc estar a un punt més del que estic ara. Tot és qüestió d’esforç i treball, i m’he de preparar bé de cara als mundials.
Arnau Aranda postula ser Kilian Jornet?
No em puc comparar amb Kilian Jornet perquè sempre ha estat un ídol i un referent per a mi en les curses de muntanya, i des de ben petit que el segueixo. Jo simplement seguiré fent el meu camí, i ara mateix agraeixo molt a la meva família, amics i gent del poble en general per fer-me estimar aquest esport, i també pel suport i els ànims rebuts.
