Glasgow, l’epicentre irisat
Els campionats del món de totes les disciplines menys el ciclocròs es concentren a Escòcia fins diumenge de la setmana que ve, amb 8.000 ciclistes i gairebé 200 títols en joc
Glasgow és fins diumenge de la setmana que ve, el dia 13, la capital mundial del ciclisme. S’hi disputen els campionats del món de 13 disciplines, totes menys el ciclocròs –que es fa a l’hivern–, amb 8.000 participants i gairebé 200 títols en joc en la primera edició del que vol ser un gran esdeveniment l’any abans dels Jocs. Edimburg, Stirling –les contrarellotges–, Loch Lomond, Tayside, Tweed Valley –la BTT– o Fort William –descens– també són el marc de les diverses proves. S’hi esperen un milió d’espectadors i una audiència televisiva que globalment superaria els mil milions, i es convertirà en un dels deu esdeveniments esportius més vistos.
Aquest supermundial –el 2027 ja s’ha adjudicat a l’Alta Savoia, al setembre– es farà cada quatre anys i, amb el reclam de la carretera, es vol donar visibilitat a aquelles modalitats que si es fan en un altre espai-temps passen més desapercebudes. Més de 3.000 participants de 120 federacions, entre els quals només hi ha un català a l’asfalt, Roger Adrià (Kern Pharma), perquè Mireia Benito (Soudal) no pot acudir a la cita per a la qual havia estat seleccionada, tant per a la ruta com per a la CRI.
Els focus
És a la carretera on hi ha el cara a cara més esperat de tots perquè el belga Remco Evenepoel (Soudal) vol revalidar el títol en una cursa en què hi ha Tadej Pogacar. L’eslovè de l’UAE, segon al Tour, només va coincidir amb el triple vencedor de la Clàssica de Sant Sebastià –l’última dissabte passat– a la Lieja a l’abril. El duel entre els dos grans dominadors del calendari del World Tour fins aleshores no es va produir perquè Pougi va caure i es va fer la fractura al canell que li va impedir continuar competint i fer una bona preparació per al Tour, que els metges li recomanaven que corregués amb una protecció, i Evenepoel va sumar el seu segon triomf en el Monument que posa fi a la primavera ciclista i que el 2021 s’havia apuntat l’eslovè. El seu duel serà aquest diumenge amb 277,6 km i 3.167 m D+ amb inici a Edimburg i final a Glasgow amb deu voltes a un circuit. Les dones, l’altre diumenge, en fan 157,4 i 1.930 m amb els focus centrats en la guanyadora del Tour, Demi Vollering, i la vigent mallot irisada, Annemiek van Vleuten.
L’abadessenc Pau Menoyo i l’olotí Martí Vayreda, de 20 i 21 anys, són els campions estatals de descens i trial, mentre que Jofre Cullell (1999) va ser bronze en l’XCO i plata en l’XCS (short track) en l’últim campionat d’Espanya de BTT. El cap de files de l’equip del corredor de Santa Coloma de Farners, David Valero, va ser segon al mundial el 2022 i era el número 1 del rànquing UCI fins a la darrera actualització, aquesta setmana. Marta Cano i Martí Carillo i Carlos Gámez corren la modalitat olímpica en la categoria júnior, i Roberto Bou i Meritxell Figueras la marató (XCM). La francesa de l’Ineos Pauline Ferrand-Prévot (1992) és la favorita a l’or en XCO.
Helena Casas (Vila-seca, 1988) i Laura Rodríguez (Badalona, 1999) són les representants del ciclisme català a la pista al velòdrom Chris Hoy-Emirates Arena, on es reparteixen 22 títols i ahir ja hi van començar les eliminatòries del paraciclisme. La classificació olímpica es resol en aquesta cita i Casas, en keirin, busca les seves possibilitats de ser en uns Jocs per segon cop, després de debutar als de Rio, on va aconseguir diploma en la velocitat per equips amb Tania Calvo (setenes). Totes dues debuten demà en una modalitat que condiciona els ciclistes que combinen la carrereta i el velòdrom, com el campió del món de contrarellotge Filippo Ganna. El corredor de l’Ineos no pot córrer la ruta perquè li coincideix amb l’òmnium i és l’endemà de les finals de persecució. El neerlandès de l’Alpecin Mathieu van der Poel, en canvi, sí que pot disputar les dues proves que vol, la ruta en carretera i la cursa de BTT, en què vol aconseguir la classificació olímpica tot i no disputar la copa del món. Surt de darrere de tot perquè no té punts, però pot ser a París perquè els dos països més ben classificats en aquesta cita que no tinguin plaça olímpica –com els Països Baixos– l’aconsegueixen.
