El ‘cruyffisme’ modern
Triomf en solitari de Vingegaard en l’etapa reina de la Vuelta, al Tormalet. Kuss (segon) i Roglic (tercer) completen l’exhibició del Jumbo
L’estrena del Tormalet a la Vuelta, que s’havia de produir fa tres anys i que es va haver d’ajornar per la covid-19, ja forma part de la història del ciclisme modern, amb la victòria en solitari de Jonas Vingegaard en l’etapa reina. Quatre ports –Portalet (3a), Aubisca (HC) i Spandelles (1a)– abans del més famós dels Pirineus, també hors catégorie, per acabar superant els 4.000 m de desnivell. Remco Evenepoel es quedava a les rampes del primer hors catégorie i aplanava el camí de l’equip neerlandès, que quan acabi l’any s’acomiada de Jumbo com a patrocinador principal. I ho pot fer havent guanyat el Giro (Roglic), el Tour (Vingegaard) i la Vuelta amb qualsevol dels tres primers ahir, o de la general amb un ordre canviat, tant se val. El guanyador de l’any passat entrava a 27 minuts de Vingegaard, a qui tenia a 1:13 en la sortida a Formigal.
Els Ineos a la Volta a Catalunya de fa dos anys, amb Adam Yates, Richie Porte i Geraint Thomas al podi final, són una broma al costat del que pot passar de demà en vuit a Madrid, un cop vista l’etapa reina de la Vuelta, que amb 13 etapes ha vist com els tres primers han guanyat una etapa cadascun. Un projecte, el de l’equip que té tres triomfs en la Vuelta –Roglic (2019, 2020 i 2021)–, dos al Tour –Vingegaard (2022 i 2023)– i un al Giro –Roglic aquest any–, que va néixer fa deu anys, de nom Blanc. L’equip fundat el 1984 és el Rabobank (1996-2012) que el 2007 es va retirar del Tour quan Michael Rasmussen duia el mallot groc, per unes sospites de dopatge que el danès confessaria més tard. Richard Plugge –gerent– i Merijn Zeeman –un dels actuals directors esportius– es van trobar amb una mà al davant i l’altra al darrere quan el 2012 van perdre el patrocini gràcies al qual disposaven del segon pressupost més alt. El 2013 el van començar amb un equip anomenat Belkin (Blanc) i una filosofia amb la qual pretenien girar full del seu passat més recent, basada en la manera de veure el futbol, i la vida, de Johan Cruyff.
El tercer lloc de Steven Kruijswijk en la general del Tour el 2019 obria la seqüència de podis, el colofó de la qual s’espera el dia 17. I precisament el corredor que el 2011 s’instal·lava a Girona per millorar el seu rendiment com a escalador –era un gran rodador– conduïa el pilot amb 20 homes al darrere, quatre del Jumbo, Soler i Ayuso (UAE) o David de la Cruz (Astana) superat Spandelles, quan Evenepoel ja perdia més de set minuts.
El relleu de Wilco Kelderman a Kruijswijk reduïa el grup a la dotzena a manca de 12 km per coronar el Tormalet i, a 8, Vingegaard se n’anava –Marc Soler es despenjava del grup– i Kuss responent l’intent d’Enric Mas a 5,5. El danès superava el minut a 1,6 i el nord-americà afegia llenya al foc marxant disparat, abans que Roglic, el més discret dels tres ahir, completés l’arribada amb Juan Ayuso quart. I avui encara queden quatre ports, dos HC: Hourcére i Larrau.