Doblet i festa del rugbi català a la Foixarda
Rugbi. Triomf de la selecció catalana femenina per 15-7 i victòria de l’equip masculí per 24-19 en el doble enfrontament contra Ucraïna
La Federació Catalana de Rugbi va arrodonir, ahir, la celebració del seu centenari amb un doble enfrontament contra Ucraïna a la Foixarda que es va tancar amb tota una festa esportiva, tant pel resultat, com pel nivell dels partits i per la resposta de l’afició. La selecció catalana de rugbi, el XV de la Ginesta, va obtenir, ahir a la tarda a la Foixarda davant de prop de 1.000 espectadors, un doble triomf masculí i femení contra Ucraïna en dos amistosos que van arrodonir la celebració del centenari de la Federació Catalana de Rugbi. L’equip femení, dirigit per Mario Sans, –amb Toti Ribas i Andrés Martínez d’assistents–, es va imposar per 15-7, mentre que l’equip masculí va vèncer per 24-19 (19-7 a la mitja part). El fet que l’entrada fos de franc va incentivar la presència de públic i això va motivar els jugadors i les jugadores de les dues seleccions.
El partit anterior del XV de la Ginesta masculí s’havia jugat el 5 de març a la Foixarda contra Suècia, amb triomf del conjunt de Diego Godoy i Jean Luc Trogno per 51-14 en un altre dels partits commemoratiu del centenari de la Federació Catalana de Rugbi. La resposta també va ser molt bona i la Foixarda es va quedar petita per acollir els 1.200 aficionats que s’hi van aplegar.
Federació pionera
La Federació Catalana de Rugbi es va fundar el 1922 i l’espanyola va néixer el 1923. A més, el 1934 es va crear a París la federació internacional i els seus primers membres van ser França, Itàlia, Alemanya, Txecoslovàquia, Romania i Catalunya. Això va provocar un incident polític i esportiu en l’època. La federació espanyola va protestar perquè també en volia formar part i gràcies a la FCR va entrar-hi com a federació adherida. Això va produir malestar a Madrid i la federació espanyola va expulsar la catalana de les competicions estatals. Catalunya, membre de ple dret de la FIRA, va fer la seva competició i partits oficials contra França i Itàlia. La independència es va prolongar fins al 1940.