Riba: arribar i moldre

Als 14 anys, quan les seves com­pa­nyes de gene­ració dis­pu­ta­ven només el cir­cuit júnior, Coco Gauff, cam­pi­ona de la cate­go­ria a Roland Gar­ros, ja jugava par­tits de la WTA con­tra les grans. De fet, als 15 anys es va pre­sen­tar al món arri­bant als vui­tens de Wim­ble­don, que aviat és dit. La seva pre­co­ci­tat va ser un dels deto­nants que va pro­vo­car que es canviés la nor­ma­tiva i es limités el nom­bre de tor­ne­jos anu­als en la mino­ria d’edat, per evi­tar exces­sos de pressió i situ­a­ci­ons d’angoixa en les menors. No obs­tant això, Gauff sem­pre ha estat una juga­dora madura, com va demos­trar amb el seu dis­curs col­pi­dor arran de la mort de George Floyd, afro­a­me­ricà assas­si­nat per la poli­cia, en matèries sen­si­bles en què sovint molts espor­tis­tes defu­gen qual­se­vol pro­nun­ci­a­ment públic. En les semi­fi­nals de l’obert dels EUA, va tenir una res­posta prou impli­cada arran de la irrupció duna pro­testa eco­lo­gista que va inter­rom­pre gai­rebé una hora el seu par­tit con­tra Karo­lina Muc­hova quan els acti­vis­tes es van engan­xar els peus a terra amb cola: “Entenc la causa que defen­sen, però espero que no em passi més en el meu par­tit.” És femi­nista, con­demna el racisme i es mani­festa com­pro­mesa amb la lluita per fre­nar el canvi climàtic.

Gauff va jugar i per­dre la final de Roland Gar­ros l’any pas­sat davant de la polo­nesa Iga Swi­a­tek. Li va dol­dre i alhora la va fer refle­xi­o­nar a par­tir de la humi­li­tat, una de les seves grans vir­tuts que el seu nou tècnic, el català Pere Riba, subrat­lla. Estava con­so­li­dada entre les millors del cir­cuit, però neces­si­tava una empenta. La seva erràtica dreta li jugava males pas­sa­des i havia de millo­rar certs aspec­tes, com la res­tada –ara es posa més enrere–. El seu pare i la seva agència van pen­sar en Pere Riba (Bar­ce­lona 1988), que aca­bava de posar fi a la seva relació espor­tiva amb la xinesa Quiwen Zheng, que havia enlai­rat entre les vint millors del mon (19a) fent una feina excel·lent. Riba, que va accep­tar perquè veia un marge de millora subs­tan­cial, va debu­tar a l’herba d’East­bourne. En dos mesos, Gauff ha gua­nyat tres tor­ne­jos: Was­hing­ton, Cin­cin­nati –el seu pri­mer WTA 1000– i dis­sabte pas­sat va der­ro­tar la número 1 Aryna Saba­lenka a la cen­tral Artur Ashe en la final de l’obert dels EUA i va fer embo­gir la parròquia nord-ame­ri­cana, que no cele­brava el títol des del 2017. Riba, que en la seva etapa de juga­dor va arri­bar a ser el 65è de l’ATP, s’aca­bava de con­sa­grar com a tècnic en un esce­nari que ha estat pro­pici per als entre­na­dors cata­lans.

El 2015, un altre bar­ce­loní, Salva Navarro, va ser també campió en el mateix esce­nari en el dar­rer par­tit de la vida espor­tiva de la ita­li­ana vin­cu­lada a Cata­lu­nya Fla­via Pen­neta, que posava el punt final a una car­rera diri­gida molts anys pel tècnic ven­dre­llenc Gabriel Urpí. De fet, esti­rant el fil, Urpí va ser l’entre­na­dor de la també bar­ce­lo­nina Arantxa Sánchez Vica­rio quan va gua­nyar l’US Open l’any 1994. El 2004, un altre català, Sergi Casal, va ser el tècnic de la russa Svet­lana Kuz­net­sova, que es va for­mar molt de temps en l’acadèmia Sánchez-Casal.