Ciclisme
Al pare o a la mare?
Sepp Kuss, que vivia a 2.000 m en una família amb tradició d’esquí de fons, es va decantar per la bici
La Vuelta, la seva primera gran victòria
Sepp Kuss, guanyador de la Vuelta amb Jonas Vingegaard i Primoz Roglic segon i tercer i tot el reguitzell de rècords que això comporta, perquè els tres corredors del Jumbo són els tres campions de les tres grans el mateix any, es dedica al ciclisme malgrat néixer a Durango, Colorado, i estar destinat a practicar l’esquí de fons, modalitat de la qual el seu pare va ser entrenador de la selecció nord-americana. Escollit millor gregari el 2022, quan en l’etapa 8 es posava el mallot vermell tot feia pensar que l’acabaria cedint a un dels seus dos caps de files, que dimecres passat, el dia del seu 29è aniversari, l’atacaven a l’Angliru. La conversa a l’hotel de l’equip s’acaba amb l’històric triomf del corredor, que va començar a anar en bici perquè era l’esport que més li agradava a la seva mare, present en aquest tram final de la cursa espanyola.
Cap avall
El descens en BTT va ser la primera disciplina ciclista que va adoptar Sepp Kuss, que havia començat a anar-hi amb la seva mare, també entrenadora d’esports d’hivern i que assegurava resar per demanar que no plogués els dies abans de les curses del seu fill, que solia tornar ensangonat de les proves que feia. Fins i tot va formar part de l’equip dels EUA de BTT mentre anava a l’institut i tenia en Peter Sagan, també amb rodes gruixudes abans de triomfar a la carretera, com el seu ídol. Les seves qualitats pujant cap amunt li obririen les portes d’Europa, quan el 2016 el mateix Jumbo el fitxava quan Kuss ja corria en el conjunt professional Rally.
Les tres victòries d’etapa i la general del Tour de Utah, el 2018, són l’inici d’una carrera plena d’èxits en què el corredor establert a Andorra i gran ambaixador dels ports del Berguedà, com Pradell, havia tingut sempre un paper secundari. Només Tadej Pogacar en el Tour del 2020 i el 2021, i Remco Evenepoel en la Vuelta de l’any passat, han guanyat amb ell de gregari de Vingegaard o Roglic. De fet l’any passat Kuss no va acabar la cursa per malaltia i quan l’eslovè, que havia enllaçat tres victòries (2019, 2020 i 2021), era segon en la general i es va acabar retirant per caiguda. Fa quatre anys, al Santuario del Acebo el nord-americà s’estrenava en una cursa gran en la Vuelta i, en fa dos, aconseguia la victòria en l’etapa andorrana en el Tour, en solitari i tocant la mà amb el públic com a Javalambre el 31 d’agost.
