Els Dragons, sense premi
Rugbi de XIII. Dues fases d’inferioritat passen factura als nord-catalans, que sucumbeixen contra els Wigan Warriors en la seva segona final de la Superlliga
Wigan Warriors 10 Dragons Catalans 2
WIGAN WARRIORS:Field, Miski, KIng, Wardle, Marshall, French, Smith, Dupree, O’Neill, Ellis, Farrell, Pearce-Paul i Smithies. També van jugar: Powell, Isa, Havard i Mago.DRAGONS CATALANS:Tomkins, Davies, Ikuvalu, Keighran, Johnstone, May, Pearce, McMkeeken, McLorum, Taukeiaho, Whitley, Seguier i Garcia. També van jugar: Bousquet, Mourgue, Navarrete i Ma’u.EVOLUCIÓ DEL MARCADOR:2-0 (25’) Cop de càstig, Smith. 2-2 (37’) Cop de càstig, Keighran. 6-2 (51’) Marca de Marshall. 8-2 (52’) Transformació de Smith. 10-2 (63’) Cop de càstig, Smith.PÚBLIC:58.137 espectadors a Old TraffordEl títol de la Superlliga continuarà sent una temporada més un somni per als Dragons Catalans. Després de dues finals perdudes en tres cursos, l’equip nord-català haurà de continuar persistint per tombar el domini anglès d’una competició que li va obrir les portes ja fa alguns anys, però que encara no ha pogut conquerir. Els Wigan Warriors van fer bona la seva condició de favorits i van aprofitar dues fases d’inferioritat catalana per sentenciar la final disputada a Old Trafford davant de més de 58.000 espectadors, prop de 4.000 arribats de la Catalunya del Nord. Tampoc va ser la final somiada per a Sam Tomkins, tota una llegenda d’aquesta modalitat més ràpida i dinàmica del rugbi i que ahir, amb 34 anys, penjava les botes. També va ser l’últim partit de la carrera de Mitchell Pearce.
Domini inicial
En els primers deu minuts de partit els Dracs van marcar el ritme i el joc es va desenvolupar majoritàriament en el terreny dels Warriors. A partir d’aquí, els problemes van començar a arribar per als nord-catalans. Paul Seguier (12’) va haver de ser substituït per un trau al cap després d’haver rebut un cop fortuït amb la bota d’un rival. El va substituir momentàniament Manu Ma’u. Un placatge considerat perillós d’Adam Keighran (19’) sobre Kai Pearce-Paul va deixar els de Steve McNamara amb inferioritat durant deu minuts. El Wigan va exhibir la velocitat dels seus jugadors de la línia de tres quarts i van forçar un cop de càstig que Harry Smith es va encarregar de convertir (25’). Amb tot, els Dracs van resistir i no van sortir tan malparats de la inferioritat (2-0). Amb igualtat numèrica i la tornada al terreny de joc, això sí, amb el cap embenat, de Seguier els de Perpinyà van fer un pas endavant i també van forçar un cop de càstig. El mateix Keighran tampoc no va fallar en el xut a pals (37’) per restablir l’equilibri. En els últims minuts, l’omnipresent ala Tom Johnstone va ser protagonista amb dues accions defensives determinants. Primer va aturar l’avanç de Smith amb un placatge espectacular i tot seguit va impedir el primer assaig del rival. Amb el 2-2 es va arribar a l’equador.
Segona exclusió
Només de començar la segona meitat, els Dragons van haver d’afrontar una altra prova de foc per a la seva defensa. Una intercepció sense pilota per aturar l’esprint de Jake Wardle va propiciar una targeta groga a Tom Davies (43’). Els Dragons tornaven a estar deu minuts en inferioritat. Bevan French (49’), amb un assaig anul·lat per una última passada endavant, va fer el primer avís. Poc després Liam Marshall (52’) va rubricar una altra acció elèctrica i va anotar el primer i únic punt de marca de la final. La transformació de Smith ampliava l’avantatge anglès al 8-2. El conjunt nord-català començava a tenir símptomes de cansament i el rival trobava cada més fissures en la defensa. Un placatge alt de Keighran va ser sancionat amb un altre cop de càstig, i Smith no va perdonar per anotar el 10-2 (63’). Els Dragons no van defallir i per moments es van aproximar a la línia de marca rival, però els Warriors van saber controlar la situació per acabar-se enduent la glòria i recuperar el tron després de quatre títols consecutius del Saint Helens.
