Novak Djokovic es beatifica
Tennis. Amb el triomf contra el danès Holger Rune en el debut en les ATP Finals de Torí, s’assegura per vuitè cop el número 1 a final d’any i acumula 399 setmanes al capdamunt
Només vint-i-vuit tennistes, dels quals només cinc continuen en actiu, tenen el privilegi d’haver assolit el número 1 del tennis mundial, encara que fos una setmana, com li va succeir a l’australià Patrick Rafter el 1999. Illie Nastase, aquell genial romanès que va deixar bocabadat el Palau Blaugrana amb el triomf en el Masters Grand Prix del 1972, va ser el primer de la llista, el 23 d’agost de 1973, i va estar al capdamunt del rànquing durant 40 setmanes, aconseguint 64 títols. Cap tennista català ha arribat al número 1, tot i que Àlex Corretja va lluir un meritori número 2 també l’any 1999. Després de 50 anys de trajecte del rànquing, el serbi de 36 anys Novak Djokovic esmicola tots els registres anteriors. Amb el seu triomf conquerit dilluns a la matinada en tres sets i amb molta suor –3h04– contra el danès Holger Rune en el seu debut en les ATP Finals de Torí, s’assegura el número 1 de l’ATP a final d’any per vuitena vegada en la seva carrera, rècord absolut: 2011, 2012, 2014, 2015, 2018, 2020, 2021 i 2023. Recupera el tron cedit involuntàriament al murcià Carlos Alcaraz el curs passat i, alhora, allarga el seu nombre de setmanes al capdamunt, classificació en la qual també ja fa temps que és lider inabastable amb 399, que aviat és dit, amb 122 de seguides com a millor sèrie, aspecte en què el millor de sempre és el ja retirat Roger Federer, amb 237. El segon en termes globals, precisament, és Federer, amb 310. Més lluny hi apareix Pete Sampras, amb 286. El nord-americà és el segon en el nombre d’anys finalitzats al capdamunt, amb sis.
Més enllà del terreny subjectiu del mètode i les genialitats, aspecte en què Roger Federer té molts adeptes per l’estètica i la varietat del seu joc –amb volees inigualables–, és evident que les xifres objectives de la lluita per la història juguen a favor del balcànic, que també té més grans eslams que ningú (24) i més títols Masters 1.000 que cap altre (40) i que és l’únic que ha guanyat els nou tornejos d’aquesta graduació almenys dues vegades. Aquest curs ha guanyat sis títols en set finals, tres grans eslams, dos Masters 1.000 i el torneig d’Adelaida (ATP 250), amb un balanç de 52 triomfs i 5 derrotes, sense comptar el de Torí.
El tennis català ATP
El tennis català i el rànquing ATP porten una temporada més aviat barallats. Les èpoques de vaques grasses són molt llunyanes, i des de la retirada de Tommy Robredo i Albert Montañés, tan sols Albert Ramos (Mataró, 1988) es manté entre els 100 millors. Amb la darrera actualització d’ahir, és el 94è. Ha guanyat 4 títols i el 2017 va escalar fins al lloc 17è, la seva millor posició. De moment no hi ha relleu generacional. El segon català en el rànquing és Oriol Roca (190è), que té 30 anys.