Una genialitat del terrassenc Álvaro Granados (MVP del torneig) a 48 segons del desenllaç va rubricar una remuntada èpica contra Croàcia i va posar fi a la maledicció de l’equip espanyol, que després de tres finals perdudes va poder per fi guanyar l’or en un europeu i, de retruc, segellar el bitllet per als Jocs Olímpics de París. Amb títols olímpics i mundials al seu palmarès, el tron continental sempre se li havia resistit, al waterpolo estatal. Se li havia escapat a Atenes el 1991 i més recentment a Barcelona, el 2018, i a Budapest, el 2020, però la persistència del conjunt de David Martín, ahir amb vuit catalans, va tenir per fi la màxima recompensa. El conjunt estatal va haver de fer un esforç titànic per remuntar un 6-3 i un 10-8 en contra. En el tram final, amb Edu Lorrio sota els pals, va recuperar la seva millor versió defensiva i va culminar la gesta amb la delicatessen de Granados. El jugador del Novi Beograd va rebre la pilota de Munárriz, va treure la vareta màgica i es va inventar un xut de revers, a l’estil dels millors boies, per sorprendre Marko Bijac amb un xut ajustat al pal i fer emmudir els més de 2.000 aficionats que omplien la piscina de Zagreb. La defensa de l’equip espanyol, amb un 0-3 en l’últim quart, va resistir fins al final per cantar l’anhelada victòria.

La posada en escena va estar marcada per l’efectivitat de Croàcia (5-3). L’equip de David Martín va respondre inicialment a l’intercanvi de cops, i els gols en superioritat de Sanahuja i Granados, i un de Munárriz, que es colava per sota de l’axil·la de Bijac, li donaven momentàniament la iniciativa. El conjunt amfitrió va replicar immediatament i amb ràpides transicions va segellar un parcial de 3-0 que va fer encendre els llums d’alarma a la banqueta hispana. El tècnic barceloní va demanar temps mort per reclamar més concentració als seus jugadors i aturar la sagnia en defensa. Ja en el segon quart, el conjunt balcànic furgava en la ferida amb la tercera diana de Bukic (6-3). Munárriz i Larumbe, amb xuts ajustats, donaven aire a l’equip (6-5), però Bukic continuava en estat de gràcia i tornava a obrir bretxa. L’equip estatal havia elevat el nivell defensiu i gràcies a un gol de Bustos, en superioritat i després d’una bona assistència de Mallarach, s’arribava a l’equador amb un anivellat 7-6.

La final havia entrat en un nou escenari. Un gol de virtuosisme de Sanahuja, amb una ràpida transició rubricada amb un regateig i un toc final de canell, tornava a igualar el resultat (7-7). Per primer cop, hi havia dubtes en el conjunt croat. Ivica Tucak va demanar temps mort i els locals es van tornar a activar. L’equip espanyol, amb un gol de Tahull des de la boia, va respondre a l’intercanvi de cops en superioritat, però una diana de Fatovic quan només quedaven 3 segons per al desenllaç del tercer quart va tornar a obrir bretxa (10-8). La final tornava a fer pujada. En l’últim període, Martín es va jugar la carta d’Edu Lorrio i l’aposta li va sortir rodona perquè el porter madrileny del CN Sabadell va tenir tres intervencions clau i no va encaixar cap gol en 8 minuts. Croàcia va especular amb el resultat a favor i ho va acabar pagant. La solidesa defensiva i l’encert en atac de Sanahuja i les dues últimes dianes de Granados capgiraven el marcador i impulsaven l’equip espanyol cap a un or més que merescut.