DAVID MARTÍN
SELECCIONADOR ESPANYOL DE WATERPOLO
“Aquesta generació encara té molta fam”
“Somiàvem un or europeu, que ara ja tenim, i ara somiem un or mundial i, evidentment, que arribi també en els Jocs Olímpics”
“El talent, el treball que hi ha al darrere i l’ambició creixent són el secret de l’equip”
David Martín (Barcelona, 1977), seleccionador espanyol des del gener del 2017, ha tornat a situar el waterpolo estatal en l’elit del concert internacional. Des que es va assolir la medalla de plata en els europeus de Barcelona 2018, el conjunt espanyol és un fix en les semifinals de tots els grans campionats. Gairebé sense temps per celebrar l’or en l’europeu de Zagreb, ja són a les portes del mundial de Doha –comencen dimarts contra Sud-àfrica–, i en l’horitzó, els Jocs Olímpics de París, el gran objectiu.
Amb quines expectatives van al mundial de Doha?
Les expectatives són les més altes, com sempre. Aquest equip sempre va a guanyar els campionats. Venim de guanyar l’europeu i ara el mundial serà diferent perquè es tracta d’una altra competició. No hem de pensar en el passat, hem de pensar en el present i el futur, però és evident que estem en condicions de tornar a competir pel mundial.
Després d’haver-se guanyat la plaça olímpica, hi ha perill de relaxació?
Estic convençut que no. El fet de guanyar l’europeu fa que hi arribem amb els ànims pels núvols. L’ambició és màxima, i després el campionat ja col·locarà tothom al lloc que li correspongui.
La idea és aprofitar aquesta embranzida i que els condueixi fins al podi dels Jocs Olímpics.
Sempre parlàvem que aquesta triple corona en menys d’un any, en vuit mesos, és una oportunitat d’or. Somiàvem un or europeu, que ara ja tenim, i ara somiem un or mundial i, evidentment, que arribi també en els Jocs Olímpics.
Què és més important, la part física o la mental, tenint en compte la càrrega d’aquestes dues últimes temporades?
Els dos aspectes són importants. Evidentment, la física ho és, perquè més enllà de la selecció el calendari en clau de clubs també és molt dur. Mentalment, si no haguéssim guanyat l’europeu seria més difícil, però amb la classificació olímpica els jugadors hi arriben més alliberats. Hem de ser conscients que la primera setmana a Doha potser no estem al cent per cent, però el més important és seguir una trajectòria com en l’europeu. Anar ajustant l’equip i, a partir de la segona setmana, en els quarts i les semifinals, arribar-hi molt bé físicament perquè la preparació és complicada. L’europeu ha estat molt dur, però veig els jugadors molt ben preparats i soc optimista.
Quines seleccions veu com a favorites?
Hongria és la vigent campiona i, més enllà del talent que té, físicament hi arribarà millor que la resta, perquè va reservar alguns jugadors en l’europeu. Ells poden sortir amb una mica d’avantatge, però, a partir d’aquí, serem els de sempre, Espanya, Itàlia, Croàcia i els altres equips balcànics.
Ara compleix set anys en el càrrec. Set medalles en grans campionats en set temporades. Quina és la clau?
És una selecció molt talentosa i hi ha molt treball al darrere. Cal veure’ls entrenar-se cada dia per entendre com competeixen i, a més, l’ambició ha anat creixent. És una generació que té molta fam. Els és igual guanyar un campionat perquè volen anar al següent i tornar a guanyar. Això és el gran secret.
El seu inici, amb el novè lloc en el mundial de Budapest 2017, no va ser un camí de roses.
Els inicis mai són fàcils. Era un moment complicat, amb un canvi generacional molt important, i no teníem gaire clar quina direcció agafar, però, per sort, després d’aquell mundial vam aprendre moltes coses. Jo també era un entrenador novell, amb poca experiència, però vam endevinar la tecla i evidentment els jugadors joves van estar al nivell que nosaltres esperàvem.
En l’evolució de l’equip, també hi va tenir alguna cosa a veure la inspiració japonesa. Expliqui’ns de què es tracta?
És un estil de joc que els japonesos van posar en pràctica abans dels Jocs de Rio 2016, en què necessites tenir jugadors molt ràpids i, a la vegada, amb molta resistència. Després del mal resultat del mundial de Budapest, havíem de buscar un sistema de joc que no fos similar al dels balcànics i que nosaltres poguéssim aplicar el cent per cent. L’estil de joc japonès té semblances al nostre, però evidentment nosaltres tenim algunes coses que ells no tenen, com el treball en zona, que hem anat polint durant els últims anys. Va ser una inspiració i ara és una adaptació nostra.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.