ESPORTS
Mor Emilio Correa, la llegenda cubana que defensava el règim a cops de puny
Va ser campió olímpic a Munic i campió del món amateur a La Havana.
Un dels grans ídols de l’esport i la boxa a Cuba, Emilio Correa Vaillant, va morir ahir als 71 anys, segons va confirmar el seu fill en el seu compte de Facebook. En un dels esports nacionals del país, va ser el primer cubà campió olímpic en el pes wélter gràcies a la victòria en la final dels Jocs del 1972 a Munic contra l’hongarès Janos Kajdi. En aquella cita l’equip cubà va completar una actuació memorable ja que també van ser campions Teófilo Stevenson i Orlando Martínez. Van ser rebuts per Fidel Castro com a grans herois.
Un anys abans, havia estat campió en els Jocs Panamericans del 1971, a Cali (Colòmbia), després de vèncer en la final el nord-americà Larry Carlisle. Tots els combats entre els cubans, que no podien ser professionals, i els boxejadors dels EUA en els campionats internacionals tenien en aquells anys un interès afegit per raons òbvies. El 1974, a La Havana, va tocar la glòria en el primer mundial amateur organitzat pels mateixos cubans derrotant per K.O. en la final un altre representant dels EUA, Clinton Jackson.
Als Jocs de Munic les portes de la glòria se li van obrir quan va tombar en la tercera ronda el defensor del títol, l’alemany oriental Manfred Wolke. En els Jocs del 1976 va caure en la segona ronda contra el veneçolà Pedro Gamarro.
El seu fill, Emilio Correa Bayeux, que ha avançat la notícia de la seva mort, és també un conegut boxejador cubà. Va ser subcampió olímpic als Jocs de Pequín del 2000.