Patrimoni de la humanitat
Pogacar suma el tercer triomf en sis dies, en solitari els últims 29 km de l’etapa berguedana, que amb l’estrena de Pradell (HC) va superar els 4.000 m de desnivell
La Volta a Catalunya passarà a formar part aquest diumenge del palmarès de Tadej Pogacar, precursor dels millors anys del ciclisme modern i que marca un punt d’inflexió pel carisma que desprèn en les seves victòries incontestables. L’eslovè ha disputat sis etapes de la cursa catalana i n’ha guanyat la meitat. La d’ahir, amb una cavalcada en solitari de 29 quilòmetres des dels últims dos i mig de Sant Isidre (1a), el quart dels cinc ports de l’etapa berguedana, tan reclamada pels aficionats de morro fi avesats a superar les peculiars carreteres del vessant sud de la serra del Cadí. Una jornada que passa a la història pel debut de Pradell (HC) en una cursa professional, coronat a més de 1.700 m en primer lloc i com no podia ser d’una altra manera, per Pougi, que va fer les delícies de la multitud de persones que van seguir l’etapa des de la seva sortida a Berga fins a l’ascensió a un dels millors miradors de la Catalunya central.
L’altra cara de la moneda va ser Sepp Kuss (Visma), el gran ambaixador de la zona per on va transcórrer la jornada en la darrera dècada, quan n’era un resident abans d’instal·lar-se a Andorra. L’últim guanyador de la Vuelta es va despenjar després de passar Vallcebre en les rampes del 20% de l’ascensió a la zona minera, i va arribar a cedir més d’un minut al final del descens, després que Robert Gesink i Steven Kruijswijk n’haguessin fet més exigent l’aproximació fent caure la fuga que havien format des del km 1 Hugh Carthy (EF) i Bauke Mollema (Lidl), que amb prou feines va arribar a superar els dos minuts.
Esteban Chaves (EF) havia fet un intent a Pradell, a la sortida de Vallcebre i amb la carretera ja ben estreta, a 5 per coronar i aguant tot just mil metres fins que els UAE i els Visma després van reprendre el fil. Però Kuss, ídol local, es va despenjar del grup capdavanter en el tram més dur de la pujada, la recta del 20%, mentre Pogacar seguia la roda de Marc Soler quan al pas pel carrilet, quan s’albira el final del martiri, a poc més d’un quilòmetre del cartell de fusta; no quedaven ni quinze homes al davant.
Fa afició
El nord-americà va arribar al santuari de Queralt a quasi quatre minuts de Pogacar, que entre la multitud va haver de colpejar una moto dels Mossos que li barrava el pas perquè la que duia al davant no s’adonava que el líder de la general venia just al darrere. El líder de la general des de dimarts a Vallter no va haver de forçar cap moviment quan es van quedar menys d’una dotzena d’homes al davant, perquè amb Soler i Almeida acompanyant-lo va tenir la inestimable col·laboració d’Ivan Ramiro Sosa (Movistar) quan amb el reagrupament tornaven a superar la quarantena.
Egan Bernal és l’altre triomfador del dia. Va pujar al tercer lloc de la general perquè quan l’eslovè va atacar amb una doble acceleració Mikel Landa i Antonio Tiberi van ser els únics a aguantar-lo en primera instància. L’alabès es va quedar sol perseguint-lo en la baixada i el colombià, vencedor del Tour el 2019 i el Giro el 2021, però víctima d’un greu accident el gener del 2022 quan s’entrenava a Bogotà, va arribar a contactar amb Landa i tots dos van compartir la baixada del penúltim port i la darrera ascensió, amb Enric Mas mirant de fer el mateix que Bernal però sense tanta fortuna.
