Els contratemps amb què arribava a la copa d’Espanya el Barça es van accentuar i multiplicar en una final que va tenir de tot. Només hi faltava l’adversitat arbitral, amb una doble decisió incomprensible –considerar falta indirecta unes mans de Marlon, que hauria estat la sisena falta, i castigar unes mans inexistents de Pito que li van significar l’expulsió– poc abans que ElPozo Múrcia marqués el 2-3, ja en l’últim minut. Però el Barça, que també havia perdut Dyego per lesió, es va rebel·lar, i Catela va dur el partit a la pròrroga a cinc segons del final. Tot obert fins a la tanda de penals, en què Miquel Feixas i altre cop Catela, l’heroi, van permetre als blaugrana alçar el primer títol del curs. Amb un regust immillorable, per haver superat tantes adversitats.

El Barça va patir en l’arrencada i va agrair la inspiració de Dídac, que en canvi va badar en el 0-1 (19’). Ja en la segona part, Matheus va forçar un penal que Catela va transformar. Valerio va marcar l’1-2 en un xut que va despistar Feixas (27’), però Coelho va tornar a empatar, en una bona acció d’estratègia (29’). Va arribar la doble decisió incomprensible dels àrbitres i el 3-2, però va aparèixer Catela, primer per empatar i després per rematar la feina.