Andrea Vendrame, el més fort de l’escapada al Giro
L’italià del Decathlon, que ja s’havia estrenat fa tres anys als Apenins i formava part de la primera fuga, ataca baixant en el primer descens
Andrea Vendrame (Decathlon) és el guanyador de la 19a etapa del Giro, de 157 km i 2.850 m de desnivell amb sortida a Mortegliano i arribada a Sappada, al Friül, els últims 26 km de la qual el corredor francès, vencedor d’etapa al Giro fa 3 anys als Apenins –4 ports de mitja muntanya de Siena a Bagno di Romagna (212 km)–; feia en solitari després de desempallegar-se dels homes més forts de la fuga en el descens de la segona de les tres ascensions que hi havia.
Geraint Thomas (Ineos) era el protagonista en el grup de favorits, quan mirant enrere en plena pujada se n’anava al terra a manca de 6 quilòmetres i el grup entrava a 15:57 amb el gal·lès.
El guió
19 corredors s’ajuntaven al cap de cursa a 86 quilòmetres per acabar, quan el primer intent de 10 unitats havia fracassat i Vendrame (Conegliano, Treviso, 1994) tornava a entrar en el segon, de bracet amb Jhonatan Narváez (Ineos), Quinten Hermans (Alpecin), Pelayo Sánchez (Movistar), Julian Alaphilippe (Soudal) i Luke Plapp (Jayco). La diferència a 78 quilòmetres era de 5:23 i a 60 ja superava els 8 minuts de marge respecte el pilot i Narváez (etapa 1), Sánchez (6), Alaphilippe (12) i Georg Steinhauser (abans d’ahir, la 17) buscaven repetir triomf.
El Pas Duron (2a) començava amb Manuele Tarozzi sol després de passar primer l’Intergiro, quan al darrera el mallot rosa s’havia hagut d’aturar un moment amb la roda del darrera punxada. Alaphilippe era el més agressiu al davant, amb els altres tres vencedors d’etapa aguantant-li la roda en les rampes del 14 %, primer, i Quinten Hermans (Alpecin) i Vendrame agafant-los per engreixar el grup a 6, després per coronar amb 40 segons respecte la resta de fugats a 40 km per acabar.
L’atac
La pluja enduria la pujada a Sella Valcada (3a), en el descens del qual Vendrame agafava distància i Plapp també presentava candidatura, contactant amb els més immediats perseguidors; mentre el pilot superava els 13 minuts de desavantatge. El cap de cursa tenia 1 minut al peu de la darrera ascensió (2), a 15 km i amb el pilot a més de 14 i a 8 encara ampliava l’avantatge a 1:15 i 15:20; per arribar amb 1:10 i 16. Sánchez i Steinhauser, segon i tercer en una arribada d’un en un.