Un dels millors juga­dors de la història de l’hand­bol, el romanès Ste­fan Bir­ta­lan (Zalau, 1948), va morir ahir a Buca­rest als 75 anys. Va ser desig­nat com a millor juga­dor del món tres cops (1974, 1976 i 1977) i va ser campió mun­dial amb la seva selecció el 1970 a França i el 1974 a la República Fede­ral Ale­ma­nya. Va sumar, a més, tres meda­lles olímpi­ques quan Roma­nia era tota una potència mun­dial: plata a Mon­treal 1976 i bronze a Munic 1972 i Mos­cou 1980.

En la posició de late­ral esquerre era un gole­ja­dor con­su­mat amb un canó al braç dret. Va ser el màxim gole­ja­dor en el mun­dial del 1974 i en els Jocs del 1976. En els 231 par­tits que va jugar amb Roma­nia va ano­tar 993 gols. La major part de la seva car­rera la va pas­sar en l’Ste­aua Buca­rest, club amb el qual va gua­nyar dotze lli­gues entre el 1971 i el 1985 i va alçar la Cham­pi­ons el 1977. L’hand­bol que es jugava en aquells anys, a una velo­ci­tat molt con­tro­lada, i amb defen­ses tan­ca­des sem­pre va bene­fi­ciar el seu estil de joc. Va aca­bar la seva tra­jectòria pro­fes­si­o­nal en el Follo­nica italià, on va esta­blir un espec­ta­cu­lar rècord de gols en un sol par­tit (34).

Va ser el selec­ci­o­na­dor de Roma­nia (1993-1994) i el de Qatar (1994-1999), país on va jugar un rol deter­mi­nant en el desen­vo­lu­pa­ment d’aquest esport. Després va tor­nar al seu país per entre­nar l’equip de la seva vida, l’Ste­aua.