Carlos Ortega
Entrenador del Barça
“El projecte surt molt reforçat d’aquesta Champions”
“Que el Barça hagi guanyat tres títols europeus en quatre temporades és una passada i només s’explica pel gen competitiu de la secció”
“L’equip es va conjurar a principi de curs i es va sobreposar a les baixes i lesions”
Carlos Ortega (Màlaga, 1971), el tècnic que ha guanyat dues Champions en tres temporades al Barça, va fer ahir una xerrada personalitzada amb tots els jugadors de l’equip abans de tancar un curs en què ha sabut treure un magnífic rendiment d’una plantilla condicionada per les retallades. Després va atendre L’Esportiu per fer balanç d’una campanya triomfant en època de vaques magres al club blaugrana.
En tres temporades ha guanyat dues Champions i segurament en les circumstàncies més complicades, l’any de la seva arribada i del relleu de Xavi Pascual, i el curs de les retallades. Sembla que li va la marxa?
És cert. No m’ho havia plantejat així. La temporada anterior potser va ser la millor, la temporada en què vam perdre menys partits i, en canvi, vam quedar eliminats en les semifinals en els penals. L’esport té aquestes coses.
I a més, en dues finals resoltes en situacions límit, als penals i amb un últim llançament de falta de Mikkel Hansen al travesser.
Sí, la final contra l’Aalborg ja la teníem pràcticament decantada i si no arriba a ser per l’exclusió de Mem no hauríem patit tant al final. De totes maneres, no podia ser d’una altra manera. Hi ha molts equips que poden guanyar la Champions i pensar a tenir una final tan plàcida com la semifinal que vam guanyar contra el Kiel és pràcticament utòpic.
En totes les Champions hi ha històries particulars. Per tot el que ha passat aquest curs, amb la marxa de jugadors, lesions i la desgràcia familiar de Dika Mem, aquest cop va ser especialment emotiva?
Pel que fa a Dika, sens dubte. Va estar una setmana fora per la mort de la germana i va venir directament per la copa de Jaén. Va haver de fer el cor fort per estar amb nosaltres. La veritat és que ha estat un exemple i sí, en aquest sentit la celebració va ser molt emotiva des del punt de vista personal, per a ell i per a l’equip.
Tots aquests episodis pensa que potser han ajudat a fer encara més pinya al vestidor?
Pot ser. En general, l’ambient del vestidor és fantàstic. Potser els 17-18 jugadors no són amics íntims, però és cert que fan moltes coses junts i que hi ha molt bon ambient. Jo penso que, amb les marxes i les lesions, l’equip es va conjurar. Ho he dit altres vegades, penso que per a nosaltres va haver-hi un abans i un després del partit del Bidasoa. Allà vam acabar empatant un partit en que perdíem tota l’estona de 4-5 gols. Dins el cos tècnic, veia cares de preocupació i de circumstàncies i jo no sé per què estava convençut que aquell empat ens podia anar bé. Jo ja havia manifestat que teníem un equip més terrenal, amb menys plantilla que altres temporades, però continuava pensant que teníem un bon equip. Ens vam adaptar a les baixes, a les lesions, vam reconvertir Melvyn del lateral, l’aparició de Petar Cikusa ens ha ajudat molt i, a més, l’equip ha anat creixent molt en l’atac posicional, la defensa s’ha anat consolidant com una de les millors de la Champions, i la porteria què vols que et digui. Teníem una base sòlida i som un equip molt difícil de guanyar. Podem perdre, per descomptat, però és molt difícil que ens treguin dels partits i així s’ha demostrat durant tota la temporada i som campions una vegada més.
Què suposa des del punt de vista personal haver jugat tres temporades la final a quatre i haver guanyat dues Champions?
L’entrenador viu de les victòries i això és un impuls per a mi i també per al projecte, que surt molt reforçat d’aquesta Champions. I també de part meva de cara als jugadors, i a l’inrevés, i tot plegat de cara a la directiva.
Amb les sis Champions com a jugador i les dues com a entrenador, ja és una llegenda viva de l’handbol europeu.
És una cosa una mica anecdòtica. No hi penses fins que ho aconsegueixes i sí que fa il·lusió, sens dubte, i agrada, però això és un esport col·lectiu i aquí l’important és el grup.
En una època amb tanta competència el Barça ha guanyat tres Champions en quatre temporades. Es pot parlar ja de certa hegemonia?
És una passada. Aquesta secció té aquesta obligatorietat, aquest gen competitiu, i que sempre hagi de lluitar per tots els títols possibles. És impossible guanyar-ho tot, però des que estic aquí estic molt orgullós de la manera com hem perdut els títols. Els hem perdut de l’única manera que entenc la derrota, havent-ho donat tot i moltes vegades fora del temps reglamentari, amb penals o a la pròrroga.
A la Champions, i més després de la retallada del 10% de la secció, hi ha equips més poderosos econòmicament i amb plantilles més completes. Quin ha estat el factor diferencial del Barça?
Els jugadors han confiat en el que fèiem i a mesura que han anat passant els partits hi han anat creient. En el terreny defensiu hem brillat des del principi, absolutament extraordinari, i en la fase final encara més, som dels millors en el contraatac, som dels millors a la porteria, en atac estàtic estem també en les posicions de dalt; són molts factors per poder assegurar victòries. A més, hem perdut components de la plantilla, però en molts casos altres jugadors han hagut d’assumir més minuts del compte. Segurament hauríem fet més rotacions si haguéssim disposat d’una plantilla més extensa, però els que han entrat i han ajudat aquests minuts han estat de qualitat. És un triomf de tots, tant dels que juguen 45 minuts i marquen els gols –com ara Mem, que és el més vistós– com del que juga quatre minuts per fer un canvi curt perquè es recuperin. És un triomf del col·lectiu.
Evidentment, és un triomf col·lectiu, però disposar de Mem i Nielsen en aquest equip és tota una garantia.
Sens dubte, no cal ni dir-ho.
I el curs vinent encara tindran el llistó més alt.
Començarem de zero perquè aquest equip té gana. Ara toca celebrar-ho, disputar els Jocs i la temporada vinent m’espero una Champions més difícil perquè els equips seran millors encara. Als habituals, s’hi afegiran també l’Sporting de Portugal, el Nantes i el Veszprém, que aquest any per mi ja tenia la millor plantilla i que el curs vinent serà un rival que s’haurà de tenir molt en compte amb en Xavi Pascual a la banqueta. Fa molts anys que persegueixen la Champions i aquest serà el seu gran repte.
En el Barça, per al curs vinent es preveuen pocs canvis.
Exacte, serem el mateix bloc perquè, a més, s’ha de mantenir el mateix pressupost. Es preveuen més moviments de cara al 2025, en què diversos jugadors acaben contracte.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.