Pels camins del Tour 2024
Etapa 2. Cesenatico-Bolonya
Avui diumenge els francesos estan cridats a les urnes en primera volta, però el Tour està lluny de tot això.
L’etapa comença a Cesenatico, el port antic de Cesena en forma de canal, redissenyat ja fa uns quants segles per Leonardo da Vinci i on ara hi ha dotze vaixells de pesca que componen la secció flotant del museu marítim. Les seves veles multicolors competiran amb els mallots dels ciclistes. Nosaltres els contemplarem, si pot ser, acompanyats amb un plat de raviolis farcits amb squacquerone di Romagna, el formatge cremós de la regió i degustant un vi Portocanale, fresc i rosadet.
Però els ciclistes començaran l’etapa resseguint els set quilòmetres de platja plana i recta, fins al Lido di Savio, una mica més enllà de Cervia. Allà faran un gir a mà dreta i un altre a mà esquerra per seguir tot dret i plantar-se aviat a Ravenna, situada al bell mig d’una fèrtil plana i on reposa Dante Alighieri, en un mausoleu a l’església de San Francesco. En Pla deia de Ravenna que era la Pisa de l’Adriàtic, «taciturna i solitària, llunyana i desencaixada, provinciana. Com a Pisa, la ciutat porta marcada a la cara la nostàlgia del mar, la proximitat i alhora la llunyania perduda de l’aigua».
Sortint de Ravenna els ciclistes enfilaran cap a la gran plana al·luvial del Po. Camps de cereals, patates, blat de moro, tomàquets, cebes, fruites i raïm, tot en un paisatge completament pla. La cursa anirà deixant enrere els pobles menuts al costat de la carretera: San Michele, Godo, Borgo Zampartino i Russi, abans d’arribar a Faenza que s’enorgulleix de tenir entre els seus fills predilectes al físic i matemàtic Evangelista Torricelli, inventor del baròmetre.
Des de Faenza el gran grup començarà a pujar cap al coll de Monticino i el de Gallisterna, passant sota els tres turons de Brisighella i per les termes de Riolo, i tornarà a baixar ràpidament cap a Imola, terra natal de set papes i, per altra part, indret embrionari del socialisme italià, de la democràcia cristiana i del Partit Comunista italià. A Imola, indret llegendari també de l’esport a motor, hi rugeixen els cotxes de Fórmula 1 i les grans motocicletes de competició. Els ciclistes no deixaran de donar una volta, pedalant, pel circuit que porta el nom d’Enzo i Dino Ferrari.
D’Imola fins a les portes de Bolonya és tot recte com un espagueti abans de coure i l’espagueti multicolor només farà una petita marrada per evitar entrar en el nucli urbà de Castel San Pietro Terme, just en el límit entre l’Emilia i la Romanya, i punt clau de l’antiga Via Emilia, que resseguia, com avui el Tour, tota la planura Padana. A Castel s’hi cultiven les típiques patates de Bolonya, amb denominació d’origen “ministeriale” i “riconoscimento europeo”.
Bolonya és a tocar, però seria massa fàcil arribar-hi a l’esprint i el Tour ha decidit pujar a una collada per donar al·licient a la cosa, concretament a la de Botteghino di Zocca i després encara dues voltes a un circuit urbà i tot per arribar a aquesta ciutat “Grassa, Rossa e Dotta”, pels seus embotits, pels seus teulats vermells i per la seva universitat, una de les més antigues d’Europa.
A Bolonya va impartir el seu doctorat Umberto Eco i aquí van néixer Pier Paolo Pasolini, Ruggero Raimondi, Lucio Dalla, Raffaella Carrà, Rossano Brazzi, Gino Cervi, Il Guercino, Guglielmo Marconi i tres o quatre papes, com a cada racó d’Itàlia. Però Bolonya és la terra també del ragu, de la Mortadelle, dels Tortellini in brodo, de la Cotoletta alla bolognese i la Zuppa Inglese, que no és una sopa sinó unes postres. Però sobretot els espaguetis a la bolonyesa. En Pla deia que s’havien de menjar en alguna trattoria del centre de la ciutat «si pot ser disposant com a fons urbà d’una de les torres inclinades i fosques que la història apassionada del país ens ha deixat per mostra de la seva grandesa».