Pels camins del Tour 2024
Etapa 11. Évaux-les-Bains - Le Lioran
Tal com ens adverteix el director de la cursa, l’etapa d’avui «Amb 4.350 metres de desnivell, els corredors estaran constantment en contacte. Sobretot, anem augmentant de dificultat en els últims 50 quilòmetres, amb una seqüència de tots els perills: la pujada al coll de Néronne, després al Puy Mary Pas de Peyrol amb dos darrers quilòmetres formidables, abans d’atacar el coll de Pertus , el coll de la Font de Cère i la pujada a Lioran. Molts trampolins per a escaladors amb temperament». Però una vegada dit tot això, anem al que realment ens importa.
Évaux-les-Bains: 1.400 habitants, aigües termals, cabossé du Limousin (paté fet de diferents carns), Baguette Llimousette, brioixeria (Creusois, Thermal, Trépaïs), fondue de Creuse, paté de poma, mostassa Charroux i el Gâteau creusois, la recepta del qual prové d’un pergamí del segle XV descobert durant un treball l’any 1969 a l’antic monestir de Grandmontain a la comuna de La Mazière-aux-Bons-Hommes, al cantó de Crocq. Escrit en francès antic, es va traduir més tard. Es deia sobretot que el pastís estava «cuit en una rajola buida». Un facsímil d’aquest pergamí és avui visible a l’oficina de turisme de Crocq. El sindicat de pastissers de Creuse va tenir llavors la idea de rellançar el pastís i convertir-lo en una especialitat del departament. Avui, la seva recepta exacta només la coneixen els 31 pastissers de l’associació “Le Creusois”, els únics autoritzats per elaborar aquest pastís de mantega d’avellana pura que es ven amb aquesta etiqueta.
Entre les figures eminents del poble destaca Charles-Armand Trépardoux (1853-1920), enginyer nascut a París, però la família del qual procedia d’Évaux. Pioner de l’automòbil, va ser un dels membres fundadors de l’empresa De Dion-Bouton i va dissenyar un dels primers automòbils amb motor de vapor (1883). Les seves relacions amb De Dion es va deteriorar al mostrar la seva oposició a la direcció per la decisió presa per a favor de la propulsió a gasolina, l’home va continuar pensant que els cotxes de vapor eren el futur i a Évaux encara el recorden com un visionari.
A l’inici de l’etapa els ciclistes passaran per Saint-Julien-la-Genête, Rougnat, Auzances i Dontreix, pobles menuts de la Creuse, tots ells amb la seva església, el seu oratori, la creu grossa del cementiri i el monument als caiguts. Després, ja en el Puy-de-Dôme, vindran Montel-de-Gelat, Condat-en-Combraille i Herment on a més de les coses ja dites en els pobles precedents, també hi ha un estany, una font medieval, una col·legiata i la casa de la família Arnauld, el darrer dels quals que hi va viure fou Arnaud d’Andilly, el pare de Simon Arnauld de Pomponne, ministre de Lluís XIV.
I baixant encara pel Puy-de-Dôme, el gran grup passarà per Lastic i Bourg-Lastic, Larodde, Trémouille-Saint-Loup i Bort-les-Orgues que salta per un moment al departament de la Corrèze, per després ja entrar al Cantal per Ydes. A partir d’aquí comença l’ascens fort cap al coll de Néronne i tots els que venen posteriorment. A dalt de tot hi ha Le Lioran, la meta, una estació turística de muntanya. País de formatge: el Cantal, 40 cm de diàmetre, 40 cm d’alçada, 40 quilos. Aquí teniu les seves mesures. Poques vegades el veiem sencer, però el reconeixem fàcilment gràcies a la seva textura. Els gustos i sabors evolucionen amb el temps i la maduració, tot conservant aquesta sensació única de fermesa i fusió. “Jove madurat” de 30 a 60 dies, “Entre-Deux” de 90 a 120 dies o “Vell” a partir de més de 240 dies. El Cantal és produït avui per prop d’un miler de productors de llet, prop de 80 ramaders i dotze tallers de fabricació. Hi ha qui diu que el millor vi per acompanyar un Cantal vieux és el Valençay del Loira o un Pauillac bordelès, però potser no s’ha de descartar un Corbières del Llenguadoc. Entre tall de formatge i glop de vi qui recorda ja el Tour de França?