Aquell paisatge que ahir podíem contemplar des del bulevard de Pau, avui serà l’objectiu de l’etapa: els Pirineus, amb el Tormalet com a joia de la corona de l’etapa ciclista, però nosaltres, com sempre anirem a la nostra.

Els francesos, sempre inquiets, han batejat aquesta regió com Nouvelle Aquitanie, amb capital a Bordeus, però nosaltres ara mateix estem al departament dels Pirineus atlàntics que contenen els territoris històrics bascos i també el Bearn, que és una comarca occitana. El departament va prendre el nom de Pyrénées-Atlantiques per decret del 10 d’octubre de 1969 perquè els habitants del departament trobaven el terme Basses-Pyrénées reductor en comparació amb el departament dels Alts Pirineus.

La salsa bearnesa no té res a veure amb el Bearn perquè es va inventar a la regió de París, però d’especialitats locals no en falten: la Poule au pot; el Tourin blanchi, que és una mena de sopa d’all; la charcuterie béarnaise, amb molt pebre i sovint amanida amb all; el Daube de Noël, un estofat; els Crespèts , bunyols de Carnaval; la truita i el salmó salvatge dels Gaves; el pebrot bearnès; la sal de Salies-de-Béarn; el Russe, un pastís d’ametlles i praliné; la Tourtière bearnesa, un pastís de pomes; el Garfou, un brioix amb anís verd, llimona i rom; les Coucougnettes, una confiteria de massapà i xocolata; el Pastis bourit béarnais, un pastís a base d’una massa dolça extremadament fina plegada en acordió i ruixada amb una salsa específica durant la cocció; el Jurançon, un vi blanc sec o dolç AOC; el Béarn-Bellocq, vi negre AOC; i l’aigua mineral d’Ogeu. I tot això mentre els ciclistes van pedalant…

Primer passaran per Coarraze, seu d’una de les quatre baronies més importants de Bearn, el Château de Coarraze està a l’altura de la riquesa i el poder dels seus senyors. Després vindrà Lestelle-Bétharram amb el seu antic pont catalogat sobre el Gave de Pau. Expulsat d’Espanya amb la seva família per la guerra civil de 1936, l’escriptor Jorge Semprun s’hi va refugiar durant un temps.

Quan arribin a Saint-Pé-de-Bigorre ja seran als Alts Pirineus. Hi ha una abadia que va ser fundada per monjos de l’orde de Cluny, de l’edifici romànic només queden dues absidioles a la part oriental, un tram de muralla a la nau sud, un porxo medieval a ponent, i alguns elements del transsepte sud.

Seguidament, la cursa passarà inevitablement per Lourdes, el Las Vegas del dolor. Lourdes rep cada any milions de visitants de tots els continents. Des de 1858, vénen en pelegrinatge per pregar al lloc on la Mare de Déu es va aparèixer a Bernadette Soubirous, en una cova prop del Gave. L’any 1948, després de guanyar aquesta etapa, Gino Bartali, “el pietòs” i aquell dia heroi nacional del ciclisme italià, responsable amb Fausto Coppi de recuperar la moral al seu país, va portar a la gruta el ram del guanyador i va atribuir la seva miraculosa victòria al Tour, deu anys després del primer, a la Mare de Déu de Lourdes.

Després de Lourdes, els ciclistes aniran cap a Argelès-Gazost, la capital de Lavedan, a la confluència del Gave de Pau i de l’Azun. L’especialitat gastronòmica és el pastis, que aquí, tal com hem dit no és un licor sinó realment és un pastís. Aquest pintoresc nucli antic de carrers costeruts, abans anomenat Ourout, després Argelès, va afegir al seu nom el de Gazost, per les seves aigües termals. De fet, és una estació climàtica i termal. D’aquí aniran a Saint-Savin que és famós per la seva antiga abadia, de la qual es conserva essencialment una preciosa església abacial catalogada. També és un punt de trobada de seguidors pel restaurant gurmet que hi és des de fa set generacions, Viscos, freqüentat pels aficionats al ciclisme.

El gran grup continuarà cap a Adast i després passarà per Luz-Saint-Saveur, on Tadej Pogacar hi va guanyar el 2021 i on també –molt abans– s’hi va allotjar Victor Hugo, i Napoleó III hi va fer construir l’any 1861 un pont monumental sobre el Gave de Pau. Segons Hugo: «Quan els miquelets i els contrabandistes espanyols arribaven d’Aragó per la bretxa de Roland i pel negre i horripilant camí de Gavarnie, de sobte veien al final del fosc congost una gran llum, com la porta d’una cova per als que hi són dins, i trobaven un gran poble il·luminat per la llum del sol, i l’anomenaven: Luz».

Però el Tour segueix encara per tots aquests poblets de muntanya: Esterre, Betpouey, Barèges i cap al coll del Tourmalet. Després ja només quedaran La Mongie, Campan, Hourquette d’Ancizan, Bourisp per arribar a meta a les pistes del Pla d’Adet.