La creixent i fins a cert punt desmesurada fal·lera per les bicis de gravel, el producte més rendible del sector de la bici des de la pandèmia, és el motiu pel qual la cursa més important del planeta no ha pogut escapar a la disciplina que han adoptat molts aficionats per fugir de la jungla de l’asfalt i, d’aquesta manera, envair camins de terra ja existents i fins i tot menyspreats en un passat recent pels usuaris de la BTT o de les mateixes bicis dissenyades amb una alta càrrega aerodinàmica i per escalar ports optimitzant l’esforç del corredor. Ja només faltaran les elèctriques, per traslladar el que hom es trobarà en llocs aparentment tranquils i poc transitats si surt a passejar.

Un total de 199 quilòmetres amb 32 de trams repartits en 14 sectors, sis dels quals al final del que s’anomena carretera blanca –sense asfaltar– a imatge i semblança de la Strade Bianche, en palmarès de la qual hi ha Tadej Pogacar (2022 i 24), Thomas Pidcock (23), Wout van Aert (20) i Mathieu van der Poel (21). La destresa de tots quatre contrasta amb la prudència que han d’adoptar Evenepoel, Vingegaard o Roglic per acabar una primera setmana en què, fins ahir, cap corredor ni equip tenia dos triomfs.

L’eritreu sortint als diaris, en alguns obrint portada, en la jornada de la segona volta de les legislatives franceses quan fins la setmana passada cap corredor negre havia guanyat al Tour afegeix excepcionalitat a la primera edició del Tour que no s’acaba a París. I això que el final d’ahir sí que s’adequava més al corredor que dilluns va sorprendre els velocistes a Torí. Una recta interminable amb una rampa del 5% a l’últim quilòmetre li anava com l’anell al dit, al líder de la regularitat i Girmay va superar un especialista com Jasper Philipsen (Alpecin), que l’any passat s’havia imposat en quatre dels cinc esprints de la cursa. La caiguda del belga dilluns va obrir les opcions a altres velocistes encara a Itàlia i, ahir i sense Pedersen (Lidl), el tercer corredor que abandona, en el cas del danès a conseqüència de la caiguda de dimecres en la recta final i que no té rival si la carretera s’inclina cap amunt en una arribada massiva; propiciaven un segon triomf de Biniam Girmay.