Anthony Turgis, el primer rei de la sorra al Tour
Anthony Turgis (Total Energies) guanya la novena etapa del Tour, la única circular amb sortida i arribada a Troyes, amb 199 quilòmetres i els 14 trams de camins blancs que sumaven 32 quilòmetres en l’estrena d’aquest tipus d’etapa en la cursa francesa. El francès és el més ràpid d’un grup de 6 homes que havien estat en l’escapada, formada abans del primer sector, i que ensorraven les opcions de Jasper Stuvyen a 800 metres.
El primer tram de sorra, amb una sola estrella de dificultat, seguit del primer port de 4a categoria, a Bergeres, consolidava la fuga al sisè intent i amb els Movistar molt actius en la majoria. La formació navarresa hi tenia Oier Lazkano i Javier Romo i també hi havia Elmar Reinders (Jayco), Jasper Stuvyen (Lidl), Gianni Vermeersch (Alpecin), Neilson Powless (EF) Maxim Van Gils (Lotto), Derek Gee (Israel), Alexey Lutsenko (Astana) i Anthony Turgis (Total Energies), que superada la primera hora anaven pel quilòmetre 50 i disposaven d’1:50 respecte el pilot, amb varis corredors intercalats entremig.
Ensurts
Tom Pidcock (Ineos), i Ben Healy (EF), que havien saltat de bracet, eren els de més nivell en perseguir un cap de cursa del qual aixecava el peu Po·les, al quilòmetre 63 i per esperar l’irlandès i el campió olímpic d’XCO, que enllaçarien abans de pujar Baroville (4a). Álex Aranburu era un dels que entraria si bé el seu company Lazkano acabaria despenjat amb la roda punxada, com Primoz Roglic (Red Bull) en el 13è sector i, en el següent, l’ensurt era de Jonas Vingegaard (Visma), que seguiria amb la bici del seu company Jan Tratnik fins el final. Sense conseqüències, l’11è tram i Val Frion (4a), permetien veure un primer moviment de Tadej Pogacar i Remco Evenepoel sempre atent a la roda del mallot groc, neutralitzat pels Ineos i els Visma quan la diferència de la fuga, que havia fregat els 2 minuts, es consolidava en 1.
Desconcert
El mallot blanc saltava en solitari poc abans de coronar Chacenay (4a), a 78 km i deixant un grup en què Pougi es quedava sense companys i se n’anava a per ell, mentre Vingegaard havia d’anar-los a buscar ell tot sol però no col·laborava i tots tres atrapaven l’escapada a 74,3 km, amb els Bora i Primoz Roglic mirant de reduir la diferència, a 22 segons i quan quedaven 9 trams per recórrer. Els tres favorits es desentenien de la fuga i tornarien al pilot i, en l’escapada, Pidcock, Stuvyen, Healy, Gee i Lutsenko agafaven avantatge al davant quan els favorits ja estaven a un minut.
Treva?
Evenepoel es refeia d’un ensurt a l’entrada de Thieffrain à Magnant, un tram de 3.900 al quilòmetre 140,8. Superat l’últim de tres estrelles en quedarien 7 i, al davant, el grup el formaven 8 homes. La treva entre els favorits de la general permetia Mathieu Van der Poel (Alpecin) i Biniam Girmay (Intermarché) llançaven una ofensiva a la qual s’hi afegien David Gaudu (Groupama), Rui Costa (EF), Jakob Fuglsang (Israel), Michael Matthews (Jayco) i Rasmus Tiller (Uno-X), però es quedaven a mig camí amb prop d’un minut respecte la fuga i el mateix marge sobre el pilot.
Healy a menys de 24 i abans d’entrar al tram 4 accelerava el ritme al davant i a allà mateix era Pogacar el que se n’anava uns metres i era Matteo Jorgenson (Visma) qui li agafava la roda però en el sector 3 el nord-americà havia d’esperar el seu cap de files, a qui duria fins el mallot groc; on sense entesa entre els dos darrers vencedors de la cursa Evenepoel, Rodríguez, Buitrago, Bernal i Roglic tornarien a contactar-hi.
El moviment d’Stuyven a 11 km no tenia resposta inicial i Pogacar feia estirar el coll als seus rivals a la sortida de cada revolt de 90 graus, amb Vingegaard sempre a roda i Evenepoel fent la goma. El belga era caçat a 800 metres i serien sis homes els que es disputarien la victòria, que finalment seria per a Turgis.
