Vingegaard resisteix

El Visma, amb dos corredors en l’escapada del dia, va apostar fort per la victòria d’etapa, però no comptava amb l’insaciable Pogacar. El líder de l’UAE va activar el martell piló a 9,5 km de la meta i, sense resposta dels seus dos grans contrincants, va prendre embranzida a la caça dels quatre últims supervivents de la fuga. Amb un ritme trepidant, va començar a retallar segons a marxes forçades, va avançar els tres primers com si res i va superar el quart, el nord-americà Matteo Jorgenson (Visma), a 1,9 km del cim. Ja sense oposició, va coronar en solitari Isola 2000, a 2.024 m d’altitud, amb 21 segons de diferència respecte a Jorgenson. En la pugna per la segona plaça de la general, Vingegaard va resistir l’atac d’Evenepoel, que va tenir Mikel Landa com a millor aliat, i van arribar plegats a meta.

Richard Carapaz (EF) va ser un altre dels triomfadors de la jornada i va escalar fins al lideratge de la classificació de la muntanya. Comandant el grup d’escapats, l’equatorià va passar en primer lloc en els dos primers colossos del dia, el coll de Vars (18,8 km, 5,7% i 2.109 m) i, sobretot, el cim de la Bonette (22,9 km i 6,8%), que puntuava el doble perquè es tracta del sostre del Tour (2.802 m). En aquest punt, el corredor d’Education-EasyPost liderava un grup format per Matteo Jorgenson i Wilco Kelderman (del Visma), Cristian Rodríguez (Arkea), Jai Hindley (Red Bull) i Simon Yates (Jayco), que van coronar el segon cim amb més de tres minuts de marge respecte al grup del líder. Marcant el ritme del grup perseguidor, el català Marc Soler i el rus Pavel Sivakov tibaven de valent al capdavant de l’UAE. En l’ascens a Isola 2000 (16,1 km, 7,1% i 2.024 m), el britànic Adam Yates els va prendre el relleu, va reduir el segon grup als més forts i va aplanar el terreny per a l’atac definitiu i decisiu del seu cap de files.