Després d’un 18 de juliol sempre sol arribar el 19 de juliol. Un dia de 1936 en què els militars feixistes revoltats van fracassar en el seu intent d’imposar-se a Catalunya, o un 19 de juliol de 1870 en què va començar la guerra francoprussiana i també un dia com avui de 1919 que es va instaurar el mallot groc en el Tour de França i el ciclista Eugène Christophe va ser el primer a vestir-lo.

A Embrun hi ha un rellotge de sol situat en un edifici de la plaça Barthelon que exhibeix un lema en provençal que diu: «Coume vores veyre lou foun de l’aygue se fas de la boulega?» que significa «Com vols veure el fons de l’aigua si no pares de remenar-la?». La història no para de sacsejar-la i a França, i a tot Europa, cada vegada baixa més tèrbola. Però avui és divendres i encara tenim Tour, i surt d’Embrun, una ciutat construïda damunt d’una terrassa al·luvial de la vall de la Durance, a més de 800 metres d’altitud. El campanar massís de la catedral domina el paisatge, les aigües verdoses del pantà de Serre-Ponçon refulgeixen a prop i els Alps al fons acaben de dibuixar el panorama.

Els ciclistes pedalaran primer uns quilòmetres cap al nord, passant per Châteauroux-les-Alpes, Saint-Clément-sur-Durance i Guillestre on giraran definitivament en direcció sud-est, cap al coll de Vars. Després aniran baixant cap Saint-Paul-sur-Ubaye, La Condamine-Châtelard i Jausiers on podreu tornar, si voleu, al Villa Morelia - Chateau Hôtel o al Sans Souci, a la Departamental 900, on us serviran el plat du jour i també quedareu bé i no us farà explotar el pressupost.

D’aquí el grup s’haurà d’anar preparant per remuntar cap a la Cime de la Bonette, per després tornar a baixar cap a Saint-Étienne-de-Tinée que exhibeix en el seu currículum tota l’estirp de la família Achiardi: uns quants notaris, un director de banca, un secretari del duc de Savoia, jutges, diversos militars i eclesiàstics, i advocats, fins que Louise Achiardi es va casar amb l’advocat Alexandre Corniglion de Niça i es va acabar la història. També podríem parlar de les famílies Audiberti, Emeric, Fabri o Fulconis, però es faria massa llarg, tot i que cal assenyalar que un dels Fulconis va ser el creador de la Coupo Santo que Víctor Balaguer va oferir al Felibritge, el moviment cultural dedicat a la llengua i la cultura occitanes.

Tot seguit els corredors ja s’acostaran a Isola, una petita població dels Alps Marítims, a 73 quilòmetres de Niça i d’aquí pujaran a Isola 2000, l’estació d’esquí on està situada la meta. Amb una mica de sort en algun establiment de la contrada podreu degustar el Tome de la Vésubie que és un formatge de massa premsada de gran format feta amb llet crua de vaca, però també de cabra o d’ovella, elaborada de manera tradicional. Aquest formatge es produeix a tota la vall de Vésubie, al parc nacional del Mercantour. Només es ven directament o als mercats locals.

Des dels primers dies de juny fins a finals de setembre, els criadors condueixen els seus ramats al llarg de la pastura estival cap a les pastures de muntanya, comunament anomenades estaques. Des de l’any 2003, la marca “Tome de la Vésubie” està registrada pels agricultors de la comarca.

Cada vegada que parlem de formatges el general de Gaulle es revolta en la seva tomba: «Comment voulez-vous gouverner un pays où il existe 258 variétés de fromage?».