Pogacar ja és una llegenda
Ciclisme. El domini i l’exhibició de l’eslovè de 25 anys amb la seva meravellosa anarquia tàctica el converteixen en el vuitè que fa el doblet Giro-Tour en un 2024 amb 18 triomfs parcials
No hi ha dubte que la demostració de Tadej Pogacar (UAE Emirates) en el Tour de França i el seu doblet històric afegint-hi el Giro d’Itàlia, ni més ni menys que amb sis triomfs d’etapa en cada una de les grans curses, una fita mai vista, passen a la història de les gestes de l’esport mundial tant pel fet com per la voracitat del mètode. Només vuit il·lustres ciclistes han guanyat les dues grans voltes per etapes en el mateix curs i ell és el primer del segle XXI. El darrer havia estat el difunt italià Marco Pantani el 1998. Abans, mites de les dues rodes com Fausto Coppi (1949 i 1952), Jaques Anquetil (1964), Eddy Merckx (1970, 1972 i 1974), Bernard Hinault (1982 i 1985), Stephen Roche (1987) i Miguel Indurain (1992 i 1993) havien completat la gesta. Fins ara, ningú no hi ha afegit la Vuelta el mateix any. Pogacar ja va deixar clar que no la correrà “amb un 99% de possibilitats”. La meravellosa anarquia tàctica de l’eslovè, que delecta i enganxa l’afició traspassant fronteres, no inclou canvis suïcides en la planificació en funció dels resultats. També ha anunciat que, adduint cansament, no correrà la prova de ruta dels Jocs Olímpics, una mala notícia per a la delegació eslovena.
Els sis triomfs d’etapa tant en el Tour com en la cursa italiana són una demostració de força impressionant en el ciclisme modern i davant de rivals, en el cas de la volta francesa, de la magnitud del danès Jonas Vingegaard (Visma), que li havia pispat les dues edicions anteriors del Tour i que marxa amb la cua entre cames, conscient que ha lluitat contra un extraterrestre. Pogacar desempata –va entrar a la meta de Niça relaxat i eufòric remarcant amb els dits el seu trio de triomfs–i es pren la revenja.
Amb tres Tours, iguala el nord-americà Greg LeMond, el francès Louison Bobet i el belga Philippe Thys. Per davant hi ha el britànic Chris Froome (4) i el pòquer de vencedors de cinc edicions: Jacques Anquetil, Bernard Hinault, Eddy Merckx i Miguel Indurain. La temporada de l’astre és una oda al ciclisme. Acumula 18 triomfs i 85 victòries en tota la seva carrera des que es va estrenar, el 2018.
ESLOVÈNIA, TERRA DE FIGURES
Amb poc més de dos milions d’habitants, la petita Eslovènia, que el 2017 va guanyar l’europeu de bàsquet, continua fabricant esportistes de primer nivell mundial. En ciclisme també hi ha un primera espasa com Primoz Roglic. Seguint amb el fil del bàsquet, el jugador del Dallas Mavericks Luka Doncic s’ha consagrat a l’NBA com una figura mundial.LES XIFRES
Exhibició a Catalunya
Pogacar va començar el curs guanyant la clàssica Strade Bianche i va arribar pletòric a la Volta a Catalunya. En la primera etapa de la cursa catalana ja va exhibir la seva voracitat extrema quan va disputar l’esprint en l’arribada a Sant Feliu de Guíxols. S’hi va quedar ben a prop i va entrar segon rere l’australià Nick Schultz, que havia atacat abans i que va veure l’ombra del monstre molt a prop. En les etapes de muntanya, el desplegament de l’eslovè va ser sublim i va rellançar la cursa catalana. La Volta, que el 2023 havia viscut una batalla de primer nivell entre Primoz Roglic i Remco Evenepoel, va tenir enguany el privilegi de tenir en el pilot el rei del ciclisme. La majestuosa exhibició de Pogac ar –4 victòries d’etapa: Vallter, Port Ainé i Queralt i Barcelona–va aixecar una gran expectació. L’etapa amb final al santuari de Queralt i una gernació va ser memorable.
