Poca recompensa
Hoquei sobre herba. L’equip espanyol, a remolc de l’efectivitat ‘bleu’, salva l’empat contra França (3-3)
La selecció espanyola, amb deu catalans, va acabar signant les taules contra França (3-3) i va perdre una bona oportunitat de posar un peu i mig en els quarts de final del torneig olímpic. L’equip de Max Caldas va haver de remuntar dues vegades un marcador advers (0-2 i 2-3) en un duel entre el joc vertical dels amfitrions i el de més control i de combinació dels hispans. En els penals, l’efectivitat va ser clarament local: 1/1 per a França i 1/7 per a Espanya.
L’equip espanyol va començar el partit anant a totes i al cap d’un minut i mig Chefo Basterra ja va fer lluir el porter local amb una intervenció de mèrit amb el peu. El partit, amb molt de ritme, va entrar en una fase d’anades i vingudes, un escenari ideal perquè França posés en pràctica la seva efectivitat. Una centrada de Viktor Lockwood la va desviar Timothee Clement per sorprendre Luis Calzado i inaugurar el marcador (8’). El mateix Clement va marcar el segon (13’), aprofitant dos minuts de superioritat per l’exclusió d’Álvaro Iglesias, que instants abans havia enviat una pilota al pal. En el segon quart, amb l’omnipresent Marc Miralles com a director d’orquestra, el conjunt espanyol va tenir el control. Una recuperació del jugador del Bloemendaal va ser l’origen del primer gol de la remuntada. La seva centrada al segon pal, ara sí, va ser rematada dins de la porteria per Iglesias (28’). Abans d’arribar a l’equador, Espanya encara va disposar de dos penals que no va poder convertir.
Nou escenari
El partit havia entrat en un nou escenari i encara més a l’inici del tercer període, en què Rafael Vilallonga va aprofitar una pilota morta dins l’àrea rival per empatar el duel (32’). Semblava que els de Caldas havien redreçat el rumb i van disposar de dos penals més, però sense encert. La selecció francesa, en canvi, va marcar el primer que va tenir (45’), amb Victor Charlet com a executor, i va tornar a prendre la iniciativa abans d’entrar en el quart decisiu. Caldas ordenava avançar línies i reclamava intensitat als seus jugadors. Les consignes van donar resultat perquè el conjunt espanyol va disposar de dos penals més i el sisè va ser, per fi, el bo. Pepe Cunill va rematar pel mig de la porteria per signar l’empat quan encara quedaven 10 minuts de joc. Tot i disposar d’un penal més (1/7) i de jugar en superioritat els últims 19 segons, el conjunt espanyol no va trobar el gol de la victòria.