Florian Trittel (Münsterlingen, Suïssa, 23/5/1994) té passió pel mar des de ben petit quan els seus pares li van regalar, a ell i al seu germà Lucas, un optimist de segona mà. El seu pare i els seus avis sempre han estat lligats a la vela, tenien un petit iot amarrat al port, i portaven una vida nàutica. Als estius van començar a navegar amb vela per les illes Balears. Es va iniciar al CN Arenys de Mar, però la flota de regates es va traspassar al CN Balís –foto–, que és on es va forjar com a regatista. El 2008 va assolir el campionat d’Espanya per equips, després com a juvenil, sent campió d’Espanya a Tenerife (2010) amb el seu germà. Des de llavors el seu creixement ha estat brutal. Ja d’adolescent es va traslladar a Tarifa, on va compaginar els seus estudis en administració i direcció d’empresa (ADE) amb els seus entrenaments. Amb 18 anys va intentar anar a uns Jocs i va entrenar-se en kite race i kite foil, però just l’anyh que es feien a Rio van decidir no incorporar-lo als Jocs. Va fer un negoci per fabricar alerons de kite i la seva empresa és un dels proveïdors oficials a París. El seu salt el va fer amb Tara Pacheco a Nacra 17 en els Jocs de Tòquio 2020. Van ser sisens. Però la trucada de Diego Botín el va convèncer i ho va canviar tot.