Volant sota la pluja
Julien Alfred, de Saint Lucia, imposa la seva sortida explosiva per convertir-se en la nova reina de l’hectòmetre olímpic amb un gran registre de 10.72
Sha’Carri Richardson s’ha de conformar amb el subcampionat
La imponent Julien Alfred ha posat la petita illa caribenya de Saint Lucia en el mapa olímpic amb una incontestable victòria en els 100 m per convertir-se en l’atleta més ràpida del planeta. La pluja, que va fer endarrerir l’inici de la prova i va tenir les velocistes més temps del compte retingudes a la sala de requeriments, no va ser cap obstacle perquè la caribenya arrenqués com un coet i ja no trobés oposició en la seva passarel·la triomfal cap a l’Olimp. La campiona de 60 m en el mundial en pista coberta de Glasgow va fer valer la seva explosiva sortida per dominar la final de principi a fi, signar el seu millor registre de sempre (10.72) i deixar les atletes dels Estats Units altre cop amb la mel als llavis.
La nord-americana Sha’Carri Richardson, campiona mundial a Budapest, va tenir una posada en acció pèssima (0.221 va ser el seu temps de reacció) i la seva progressió habitual només li va servir per accedir al subcampionat (10.87), davant de la seva compatriota Melissa Jefferson (10.92). Alfred pren el relleu de l’hectòmetre olímpic a les atletes jamaicanes, que havien dominat la prova reina de la velocitat des dels Jocs de Pequín 2008, repartits per Shelly-Ann Fraser-Pryce (2008 i 2012) i Elaine Thompson (2016 i 2020). Cap de les dues va competir en la final. Fraser-Pryce es va ressentir d’una lesió que s’havia fet uns dies enrere a Alcobendas i es va donar de baixa moments abans de les semifinals. Thompson, amb un trencament al tendó d’Aquil·les, ja no havia viatjat a París. Ni l’absència dels principals referents de Jamaica va servir perquè el poderós atletisme dels Estats Units recuperés el tron de la velocitat, que des d’ahir és per a una atleta il·lustre de Saint Lucia, una petita illa de 200.000 habitants.
Crouser, intocable
A excepció del colós texà Ryan Crouser en el concurs de pes, amb tres títols consecutius al seu palmarès (22,90 m), va ser una jornada de campions novells amb Thea Lafond (Dominica), com a dominadora del triple salt (15,02 m), i el jove noruec Markus Rooth, amb la victòria en el decatló (8.796 punts). En el relleu mixt de 4x400 m, la glòria va ser per als Països Baixos després d’una espectacular remuntada de Femke Bol, que amb un últim parcial de 47.93 va passar de la quarta a la primera plaça.
Adel Mechaal, fatigat i eliminat en 1.500 m
Trotant i deixant-se anar, Adel Mechaal va creuar la meta dels 1.500 m en catorzena i última posició de la segona sèrie de repesca, amb 3:42.79, molt lluny de les tres primeres places que donaven dret a competir en la final d’avui (21.15 h). Cinquè en la final dels Jocs Olímpics de Tòquio i acostumat a exhibir la seva capacitat competitiva, el fondista palamosí va quedar molt lluny d’oferir la seva millor versió. “No he tingut el dia; des del principi m’he sentit buit i cansat”, va dir, taxatiu, als micròfons de Teledeporte. El sud-africà Ryan Mphahlele va dinamitar la prova, marcant uns ritmes molt exigents al pas pels 400 (55.62) i 800 m (1:53.96). Col·locats en fila índia, Mechaal sempre va transitar en la cua del grup, al voltant del desè lloc. En cap moment se’l va veure amb forces i possibilitats d’avançar posicions i en l’última volta ja va abaixar els braços. Mechaal veurà les semifinals i la final dels 1.500 m des de la grada, però dimecres torna a l’acció en les eliminatòries de 5.000 m (11.10 h)
