Subcampiona a Londres 2012 i Tòquio 2020, la selecció espanyola, amb onze catalanes, tornarà a estar en disposició de lluitar per les medalles en uns Jocs Olímpics. El torneig de waterpolo es va traslladar del centre aquàtic de Saint-Dennis al mastodòntic Défense Arena, amb capacitat per a 17.000 espectadors, però la resposta de l’equip de Miki Oca va ser idèntica a la de la fase de grups: golejada en tota regla contra el Canadà (8-18) i tot a punt per a les semifinals de demà contra els Països Baixos, botxí d’Itàlia (11-8). L’altra semifinal la jugaran els Estats Units contra Austràlia, que es van desfer d’Hongria (5-4) i Grècia (9-6), respectivament.

L’equip espanyol va sortir embalat. Amb molta mobilitat i efectivitat en atac, a gairebé gol per minut, es va apuntar el primer quart per 2-6. Bea Ortiz i Maica García, per partida doble, Elena Ruiz i Anni Espar van ser les autores dels primer gols del conjunt de Miki Oca. Sòlid en defensa i amb Ruiz en estat de gràcia, amb dues canonades més, les subcampiones olímpiques obrien l’escletxa davant un rival que només marcava en les accions de superioritat. Forca, de penal, i Paula Crespí també van marcar en aquest segon quart per arribar a l’equador amb una còmoda renda de 6 gols (4-10).

El guió del partit no va variar després del descans llarg. Dues vaselines precises de Crespí i Espar, des de l’extrem esquerre de l’atac, van consolidar encara més el domini hispà. Ruiz, amb un xut encreuat des de la mateixa posició, signava la seva quarta diana i el parcial de 4-13 amb què es va arribar a l’últim quart, amb el triomf totalment encarrilat. Espanya, amb una magistral Martina Terré sota els pals (12% aturades per un 60% d’encert), havia mantingut la porteria a zero durant tot el quart. La contundència del resultat va permetre que Oca dosifiqués totes les jugadores. El Canadà s’havia encallat en atac i només va poder tornar a veure porteria en l’últim període, que es va convertir en un intercanvi de gols (4-5) sense cap transcendència.