La fiabilitat sarrianenca
La selecció espanyola supera Eslovènia en la final de consolació i revalida el bronze del 2021 a Tòquio
Espanya 23 Eslovènia 22
ESPANYA:Pérez de Vargas; Maqueda (2), Álex Dujshebaev (2), Garciandia, Serdio (3), Casado (4), Gómez (5), Tarrafeta, Sánchez-Migallón (2), Daniel Dujshebaev (1), Odriozola (2), Fernández (2), Rodríguez i Rodrigo Corrales (p. s.).ESLOVÈNIA:Ferlin, Blagotinsek, Janc (5), Dolenec (6), Jovivic, Kodrin (3), Gaber, Zarabec, Horzen, Bombac (2), Mackovsek (2), Novak (1) i Vlah (3).PARCIALS:2-2, 3-3, 4-6, 6-6, 10-8, 12-12, 14-12, 15-15, 17-17, 19-18, 21-20 i 23-22.ÀRBITRES:Mads Hansen i Jesper Medsen (Dinamarca). 2 minuts a Daniel Dujshebaev i Sánchez-Migallón i a Gaber i Mackovsek (2).Espanya va guanyar el partit pel tercer quart lloc a Eslovènia, contra la qual havia obtingut el bitllet per ser a París en el preolímpic de Granollers al març i, també, la primera amb qui es va veure les cares en la cita que es tancava ahir (25-22) amb Dinamarca guanyant la final per la diferència més àmplia de la història en l’adeu de Mikkel Hansen.
És la cinquena vegada que la selecció espanyola masculina torna de la cita olímpica amb una medalla, sempre de bronze i en cadascuna de les edicions en què ha arribat a la semifinal. La lluita per l’or se li resisteix des que el 1996 aconseguia el primer podi, però el balanç sempre és dolç, com quan a Tòquio en els primers Jocs amb Jordi Ribera al capdavant de l’equip Espanya es penjava la medalla que va revalidar ahir amb Aleix Gómez com a màxim golejador dels vermells (5/5 amb) –l’extrem blaugrana no va poder acabar per un cop en l’últim minut i va marxar del pavelló Pierre Mauroy amb crosses–, Daniel Fernández i Ian Tarrafeta a la formació del tècnic de Sarrià de Ter, renovat fins a Los Angeles en el que seran els seus cinquens Jocs, el seu líder. El seu tarannà, metòdic, és el factor de desequilibri del tècnic que liderarà la següent generació havent tancat el darrer cicle olímpic amb un bronze que s’afegeixen als dos dels mundials i a la plata europea.
Gonzalo Pérez de Vargas va aturar el llançament llunyà a l’últim segon de Borut Mackovsek que hauria forçat el desempat. Una defensa de 19 segons després de temps mort d’Eslovènia, que va atacar amb 7 homes –4 a la primera línia–, que desencadenava l’eufòria, després de la lamentable imatge de Serdio portant Gómez en braços a la banqueta. El pivot del Wisla Plock va ser un dels protagonistes de les correccions de Ribera a la mitja part, perquè Espanya era incapaç de marcar des dels 6 metres en la primera meitat –com en la semifinal contra Alemanya–, quan es passaria gairebé 7 minuts sense superar Klemen Ferlin. Serdio recuperava el màxim avantatge del partit amb dos gols seguits (14-12 i 15-13) i, després de temps mort del sarrianenc a 3:56 per al final, donava la iniciativa de manera definitiva als vermells, després dels dos gols seguits des de Gómez, que llavors acreditava 3/3 dels 7 metres.
Fernández, a passada de Tarrafeta, empatava el partit a 4. Gómez, de 7 metres, havia donat el primer avantatge vermell (1-0) i, després que l’extrem del Barça empatés a 6 també de penal, Espanya es posava al davant per tercer cop malgrat l’exclusió de Daniel Dujshebaev a 11 minuts per a la mitja part. Malgrat que un Fernández incisiu al contraatac (10-8) i Daniel Dujshebaev (12-10) establissin el màxim avantatge de dos, Dolenec empatava a 12 des dels 7 metres pel penal d’Alex Dujshebaev.
L’exclusió a Sánchez-Migallón a 3:07 per acabar feia imperatiu un sobreesforç en defensa després del gol d’Alex Dujshebaev en inferioritat (23-21) i, de fet, Eslovènia només marcaria de penal mitjançant Jure Dolenec a un i mig, superant Gonzalo dels 7 metres (6/6 de l’exblaugrana).