Barcelona ja és Amèrica
La tercera preliminar després de Vilanova i Jidda, en què, ara sí, la façana marítima veurà els monocascos AC75 en comptes dels germans petits AC40, es disputa fins diumenge
Els cinc desafiadors buscaran a partir del dia 29 el bitllet per reptar l’Emirates Team New Zealand, que defensa la copa de plata de les Cent Guinees
S’han acabat les fases preliminars amb el vaixell petit AC40 i ha arribat el desitjat moment de veure en acció els monocascos AC75, els vaixells propulsats per vela més ràpids del món, els integrants de la veritable fórmula 1 del mar que durant unes quantes setmanes, fins al 27 d’octubre, situaran la façana marítima de Barcelona com el centre neuràlgic del món de la vela. La 37a copa Amèrica de vela, 877 dies després de l’elecció de Barcelona per ser-ne la seu, el 29 de març del 2022, obre foc avui amb l’inici de la tercera regata preliminar, del 22 al 25 d’aquest mes, en què els contendents s’enfrontaran per primera vegada amb els seus monocascos amb foils (hidroales) AC75 (de 22,90 m d’eslora) i 90 km/h –50 nusos– de velocitat. El vencedor a Vilanova, amb el vaixell petit, va ser l’American Magic, i a Jidda (Aràbia Saudita) es va imposar el Team New Zealand.
El dia 29 arrencaran les regates entre els cinc desafiadors per determinar el vencedor que discutirà el domini dels kiwis. S’allargaran fins a principis d’octubre. La competició estarà centrada a saber qui serà el challenger, el desafiador que a la match race final s’enfrontarà al defensor del títol. A la round robin s’eliminarà un equip; a les semifinals, dos, i el guanyador de la final de la copa Louis Vuitton lluitarà contra els neozelandesos. Finalment, la copa Amèrica es decidirà entre el 12 i el 27 d’octubre. Qui guanyi abans set regates –d’un màxim de 13– serà el vencedor. L’objectiu no és altre que conquerir la copa de plata de les Cent Guinees, el trofeu instaurat el 1851 en el naixement de la regata, disputada per primer cop en el marc del programa d’actes de la primera Exposició Universal a Londres. El New York Yacht Club, el primer campió, va defensar el títol amb èxit durant 132 anys, fins que el 1983 i per només 41 segons, l’Austràlia II va fer saltar la banca. Cada equip ha pagat 1,8 milions d’euros d’inscripció i té un pressupost d’uns 250 milions.
Competició femenina
Per primera vegada, a més, es disputarà una categoria pròpia femenina, la Puig Women’s America’s Cup, un abans i un després en aquest esport, malgrat tot el camí que encara queda per recórrer.
“La més igualada”
Els patrons dels sis equips van coincidir ahir a assenyalar que aquesta edició serà “la més igualada i apassionant” de la història en una concorreguda roda de premsa que es va dur a terme a l’auditori del World Trade Center Barcelona (WTCB), en què hi havia Peter Burling (Emirates Team New Zealand), Ben Ainslie (Ineos Britannia), Arnaud Psarofaghis (Alinghi Red Bull Racing), Tom Goodison (American Magic), Francesco Bruni (Luna Rossa Prada Pirelli) i Quentin Delapierre (Orient Express Racing).
Burling, líder del Team New Zealand, va recordar que han passat tres anys i mig des de les últimes regates amb els AC75 i tots volen tornar a competir. “Comencem a entrenar amb els AC40, però l’AC75 és totalment diferent, és un altre nivell i arribem preparats al màxim.” Sir Ben Ainslie, timoner de l’Ineos Britannia, va anunciar que l’altre timoner de l’equip a la regata preliminar serà Dylan Fletcher-Scott. “Està en un moment de forma excepcional.” L’anglès Paul Goodison, timoner de l’American Magic, creu que aquesta edició “serà diferent”. “Vam guanyar la primera preliminar de Vilanova amb els AC40, però això ara no té res a veure i, sobretot, crec que vam aprendre de la derrota a Jidda i sortim molt preparats”, va recordar.
L’italià Francesco Bruni va assenyalar que l’equip ha d’aprofitar l’oportunitat de la regata preliminar. “Hem fet un gran esforç i ara posarem en joc tot el que s’ha après.” El moment més complicat va ser quan li van preguntar al suís Arnaud Psarofaghis, timoner de l’Alinghi, sobre el trencament dimarts del pal de l’AC75, el segon en dos mesos. “No puc donar una explicació però vull agrair a l’equip de terra la seva feina, que ens ha permès seguir entrenant i competir.” El més il·lusionat era el debutant francès Quentin Delapierre: “Volem ser competitius i ambiciosos i aprendre.”
Breu història
Després de renunciar a la defensa a Auckland (Nova Zelanda) del seu títol de la 36a copa Amèrica, el Team New Zealand va iniciar una licitació per trobar una seu, que va quedar deserta el setembre del 2021 i en què Barcelona no va presentar candidatura. Però un grup de persones encapçalat pel navegant transoceànic barceloní Guillem Altadill, amic personal de Grant Dalton, director general del Team New Zealand i ara d’America’s Cup Event BCN, va liderar els contactes que van fructificar.
Dos homes i un destí
Dos homes: Damià Calvet, llavors president del Port de Barcelona, i David Pino, que era cap de Planificació Territorial i Gestió Tècnica de Concessions, van elaborar un pla durant mesos per acollir les bases dels equips, un pla estratègic que van presentar a Dalton. El neozelandès va quedar gratament sorprès, ja que tots els equips participants estarien ubicats al Port Vell i en un radi de tres quilòmetres.
Institucions i empresa
La sinergia és el fruit de la unió de les administracions catalanes i de l’Estat per aconseguir que la copa Amèrica hagi recalat per segon cop a Europa, després que València en fos la seu el 2007. L’Ajuntament barceloní va aportar 10 milions, cinc milions la Diputació i el Consorci de Turisme, i 25 milions més en avals del sector privat. La Generalitat i el govern espanyol aportaven 30 milions (15 i 15). D’aquesta manera, es cobria una part important d’un pressupost de 70 milions d’euros. Els 25 milions d’euros restants s’havien de generar a través de l’explotació comercial mitjançant patrocinis. No obstant això, la quantitat és avalada a través de Barcelona Global, amb 25 empreses disposades a fer una aportació d’un milió cadascuna.
El campió i els cinc desafiadors
L’Emirates Team New Zealand, defensor del títol, vencedor en quatre ocasions (1995, 2000, 2017 i 2021), lluitarà a Barcelona per aconseguir el seu tercer títol consecutiu, cosa que no ha passat en els 173 anys d’història.
Orient Express Racing
L’Orient Express Racing francès tanca la llista d’equips a Barcelona. Aquest nou equip, l’últim a arribar i el més modest de tots, lluitarà per convertir-se en la revelació d’aquesta edició de la copa Amèrica.
Ineos Britannia
El ‘challenger of record’ (primer desafiador) és l’Ineos Britannia anglès, que lluitarà per accedir a la gran final. L’equip britànic ha fitxat Matt Gotrel, campió del món de rem i olímpic i or a Rio 2016.
Alinghi Red Bull Racing
L’Alinghi Red Bull Racing suís del magnat farmacèutic Ernest Bertarelli, guanyador el 2003 i el 2007, torna després de 14 anys d’absència amb ganes de gresca i deixar empremta. Dimarts en els entrenaments, va tenir problemes amb el pal.
Luna Rossa Prada Pirelli
El Luna Rossa Prada Pirelli és el quart desafiador. Participarà en el seu sisè desafiament de la copa i va perdre les finals del 2000 i el 2021 –per 7-3– contra el Team New Zealand. Té prou experiència, doncs, per donar la campanada.
American Magic
L’American Magic nord-americà representa el New York Yacht Club, que sota la seva grímpola –bandera representativa d’un club nàutic– va guanyar 25 copes (consecutives de 1851 a 1981) de les 30 que en total sumen els Estats Units.
