Les emocions a flor de pell
Pablo Castrillo s’estrena a la Vuelta i dona al seu equip la victòria més important el dia que plora la mort del seu fundador, Manolo Azcona
Jornada d’emocions fortes a la Vuelta en un dia, ahir, que començava amb la mort de Manolo Azcona (1952, Zurukuain), comunicada pel Kern Pharma. En va ser president i fundador i té la seva gènesi en l’Agrupació Esportiva Galibier, que ell mateix havia creat el 1993 i de la qual han sortit figures de l’entitat de Joseba Beloki, Richard Carapaz i Marc Soler o joves com ara Roger Adrià i Pablo Castrillo, que hores després estrenaria el seu palmarès i el del conjunt navarrès en una gran cursa.
Castrillo (Jaca, 2001) va ser el més fort d’una escapada en què també hi havia Soler o un altre fruit d’Azcona, Oscar Rodríguez (Ineos), desè a l’estació hivernal de Manzaneda, l’única que hi ha a Galícia en l’actualitat. El vilanoví, de fet, va salvar l’escapada quan els nou corredors que la formaven estaven a punt de ser neutralitzats. Les seves ganes van ser les que només van permetre a Jhonatan Narváez (Ineos) engreixar el grup a deu corredors. I va ser, també, aquest mateix ímpetu el que feia saltar el doble vencedor d’etapa a la Vuelta (2020 i 2022 a Lekunberri i Bilbao, respectivament) a cada moviment que hi havia entre els candidats a la victòria.
Soler havia obert el ball dels atacs a 13,8 de meta en l’inici de l’únic port puntuable, de primera (15,4 km). Carlos Verona ho intentaria tres vegades, amb el català sempre atent per deixar-lo amb la mel a la boca, fins que a 10 era Castrillo qui ho provava. De nou el corredor dels Emirats, ara amb Rodríguez a roda, volia impedir qualsevol intent que no fos el seu, i quan l’aragonès tenia 15 segons, era Mauro Schmid el que tot sol se n’anava cap al cap de cursa, que sense treure mai el plat gran ni superar els 31 segons de marge enfilaria l’últim quilòmetre amb prou temps per convertir un dia inoblidable en un dels millors homenatges al seu mentor i el de tants altres.
L’escapada havia superat els 10 minuts de coixí en una etapa de transició per als que disputen la general. Amb Harold Tejada com el més ben classificat –21è, a 17:32 d’O’Connor– mai van patir i van poder reservar forces per a avui –176 km amb quatre ports i final a Ancares (1a)–, demà –200,5 amb un port de primera (Leitariegos) a 16,4 de meta– i diumenge –143 i final al Cuitu Negru (HC), després de dos de primera.