Woods triomfa a Ancares i O’Connor cedeix temps
Primoz Roglic retalla 1:54 a Ben O’Connor i treu un minut a Enric Mas
Michael Woods (Israel) és el guanyador de la 13a etapa de la Vuelta, amb 175,6 quilòmetres i quatre ports des de Lugo fins al Port d’Ancares, que es pujava per un lloc diferent al que va tenir com a vencedors Joaquim Rodríguez el 2012 i Alberto Contador el 14. Una victòria per a un dels corredors de la fuga, la quarta en quatre dies aquesta segona setmana de cursa i la tercera del canadenc (1986) a la cita espanyola, després de les del 2018 i 20 quan corria amb l’EF.
Doble lideratge
18 corredors entre els quals Wout van Aert (Visma), Jay Vine i Marc Soler (UAE), formaven l’escapada a les primeres de canvi i amb el pilot a més d’un minut al quilòmetre 23 eren 24 els components de la fuga. L’arribada de Brandon McNulty, guanyador de la CRI inicial, convertia l’equip dels Emirats juntament amb el DSM –Gijs Leemreize, Enzo Leijnse i Julius van den Berg–amb els que tenien triple representació al davant. El mallot verd es posava primer de la classificació de la muntanya superant Adam Yates (UAE) al pas per Campo de Arbre (3a), al quilòmetre 34 i amb més de 3 minuts i mig d’avantatge. El pilot coronava al cap de més de 5 minuts i amb els escapats havent recorregut 46 km en la primera hora.
La diferència superava els 6 minuts al quilòmetre 50, els 9 al 58 i els 10 al 60; camí d’O Portelo (2a), que es coronava a 100 de meta i de nou amb Wout van Aert primer. El pilot arribava a dalt al cap de 12 minuts –41,8 km/h de l’escapada en dues hores– i el marge a 65 per acabar superava els 14 minuts.
Eliminació
Victor Campenaerts (Lotto) a 47,5 trencava l’harmonia en l’escapada quan la diferència havia superat el quart d’hora, i el seguien Wout van Aert, Mauro Schmid (Jayco) i Simon Guglielmi (Arkéa) tot i que aquest darrer no aguantava l’embranzida. Els 20 segons respecte els escapats que quedaven els retallaven un grup de corredors entre els quals Soler i la resta dels UAE.
Els Movistar agafaven les regnes al pilot quan la diferència superava els 17 minuts i al davant Soler, Vine i McNulty, van Aert, Woods (Israel), Oomen (Lidl), Schmid (Jayco), Asgreen (T-Rex) i Leemreize (DSM) afrontaven Lumeras (2a), coronat a 20 km i amb bonificació de 6, 4 i 2 segons, amb el vilanoví esforçant-se a entrar després de quedar-se tallat en la baixada. Vine primer i Soler després, a 3,2 per coronar, ho intentaven en solitari i van Aert primer i Schmid després ensorraven les expectatives dels que ho provaven. El català a 2,2 hi tornava però el mallot verd el passava com si res per coronar sol i, baixant, Vine i McNulty queien en un revolt a la dreta que feien recte.
Cosa de cinc
Van Aert, Oomen, Schmid i Woods es mantenien al capdavant i després de l’ensurt dels seus companys, que podien reprendre la marxa, Soler aconseguia tornar al davant. Schmid, que ho havia intentat a 12,5, era el primer en atacar a 5 quilòmetres per acabar quan començava el tram més dur i el pilot estava a 16 minuts. El suís s’enduia Woods a roda i a 4,5 el campió canadenc es quedava sol al davant, van Aert es despenjava i Soler no es donava per vençut. Woods treia 27 segons a Schmid i 32 a Soler a 3 quilòmetres.
El vermell
Els Red Bull amb Roger Adrià endurien el ritme a la darrera ascensió i quan el santcugatenc acabava la seva tasca Daniel Felipe Martínez despenjava un grapat de corredors entre els quals Ben O’COnnor i Primoz Roglic es quedava al capdavant del grup amb Enric Mas sempre a roda, seguit de Sepp Kuss.
L’eslovè es desfeia del balear a manca de 2 quilòmetres i en solitari anava augmentant la diferència respecte la resta de candidats a la general, per entrar a 10:54 de Woods. Carapaz amb Mas a roda arribava a gairebé un minut i el mallot vermell acabava perdent 1:54 per salvar el primer lloc a la general, en la que tenia 3:16.
