Kaden Groves (Alpecin) s’endú el triomf de la dissetena etapa de la Vuelta, amb 141,5 quilòmetres d’Arnuero a Santander i dos ports de 2a categoria: Estranguada –5,5 km al 8,7% de mitjana coronat a 86,7 de meta– i Caracol –7,2 al 6,2 a 71,1. Era la última oportunitat per als velocistes i l’australià, líder de la regularitat per l’abandonament de Wout van Aert, no tenia rival a meta en una jornada amb pluja i una escapada controlada pels equips que volien un final ajustat, amb els corredors de la general mantenint les diferències.

Jonas Greegard (Lotto), Thibault Guernalec (Arkéa), Thomas Champion (Cofidis) i Xabier Isasa (Euskaltel) eren els components de la primera escapada, formada al segon quilòmetre. La pluja, intensa, va convertir-se en la millor aliada de la fuga perquè a l’onzè quilòmetre quan estaven a menys de 20 segons i semblava que agonitzava, els corredors del pilot van prioritzar agafar roba per protegir-se i els quatre del davant consolidaven la seva presència al davant i passarien del minut al quilòmetre 15 als 2:30 en el 24 o els 4:15 en el 35.

Isasa coronava el primer port a 40 segons de la resta d’escapats –Greegard n’era el primer– i el pilot arribava amb 5 minuts de desavantatge amb els del davant, que tornaven a estar junts. La diferència al segon port era de 4:28 i els Alpecin agafaven el control del pilot, després que ho hagués fet el DSM i amb el Kern, fins i tot amb el doble vencedor d’etapa, Pablo Castrillo; també traient el cap amb la intenció que Pau Miquel disputés l’esprint a l’arribada.

Els 2:10 a 30 quilòmetres quedaven, amb la reaparició de la pluja, en el minut a 17 i la carretera picant cap amunt. Victor Campenaerts (Lotto) feia la seva aposta des del pilot quan els del davant estaven a 15 km i amb 45 segons i, neutralitzat el belga, Champion era atrapat a 10 i encara amb 34 segons per als seus tres companys d’escapada, que entraven a nucli urbà de Santander amb 12 segons a 6 km.

Greegard , Guernalec i Isasa serien absorbit pel pilot a 2,5 km quan Mauro Schmid (Jayco) ho intentava en solitari i s’enduia Campenaerts a roda. Pau Miquel ja estava a la roda de Kaden Groves, però el vallesà no mantenia la posició darrera l’australià i entrava quart.