Urko Berrade s’endú la victòria a Maeztu
Tercer triomf del Kern Pharma, amb Pau Miquel tercer
Urko Berrade (Kern Pharma) s’endú la 18a etapa de la Vuelta, amb 179,3 quilòmetres en territori alabès menys una petita incursió a la Rioja, de Vitòria a Maeztu, al Parc Natural d’Ozki; amb dos ports. Tercer triomf del conjunt verd, amb el navarrès (1997) entrant en solitari a meta després d’haver resistit en una fuga de més de quaranta corredors entre els quals hi havia dos companys més de l’equip, un d’ells Pau Miquel; tercer a meta a 4 segons superat per Mauro Schmid a l’esprint.
Un terç
42 corredors al quilòmetre 50 formaven l’escapada del dia, en un moment en què el pilot es trencava en quatre parts. El Decathlon, l’Intermarché i l’Euskaltel eren els únics equips sense representació al davant i, el conjunt local, es veia obligat a estirar el grup. Rivas de Tereso (2a categoria) i Herrera (1a) eren els ports de la jornada, en la què sortien 140 corredors, amb Intermarché-Wanty ha confirmado el abandono de Rein Taaramäe (Intermarché) abandonant quan encara no s’havia consolidat la fuga en la què sí hi havia els tres catalans: Marc Soler (UAE), Roger Adrià (Red Bull) i Pau Miquel (Kern Pharma); amb dos companys d’equip els dos primers i tres el tercer. La diferència arribaria als 3 minuts i, coronat el primer port a 97,8 km amb el vilanoví agafant el màxim de punts (5) per a la classificació de la muntanya –n’és el segon darrera Jay Vine, també de l’UAE– el marge eren 2:45 sobre els homes de la general i 1:50 respecte un grup perseguidor format per Mikel Bizkarra i Gotzón Martín (Euskaltel), Carlos Canal (Movistar) i Quentin Pacher (Groupama).
Tres
Stefan Küng (Groupama), Mauro Schmid (Jayco) i Mathias Vacek (Lidl) agafaven mig minut al davant en la baixada i de seguida superaven els 5 minuts sobre el mallot vermell, 6 a 81 km, 7 a 72, 8 a 61 i 9 a 53, amb la resta d’escapats per sota del minut i els tres del davant a 2 quilòmetres de començar el segon port, de 5,6 km i el 8,3% de desnivell mitjà (pics del 14) l’inici del qual afrontaven amb 9:48. Mattia Cattaneo (T-Rex) liderava l’absorció dels tres del davant i a 3,2 de coronar es formava un grup on també hi havia Aleksandr Vlasov, Marc Soler, Pablo Castrillo i Urko Berrade (Kern) o Max Poole; amb el pilot a 10 i mig. Pau Miquel hi havia entrat però la ofensiva del basc del seu equip el despenjava abans de coronar, amb Soler agafant de nou els punts (10, més 6 segons de bonificació) mentre al pilot, a 10 minuts, els EF atacaven amb Richard Carapaz atacant i tots els homes de la general aguantant-li la roda menys Mikel Landa.
Miquel aconseguia tornar al davant en la baixada i Carapaz encara pujant despenjava també O’Connor, sense companys, amb dos corredors més de l’EF, que havien estat en el grup de 42 –Shaw i Doull–esperant l’equatorià a dalt. Els Groupama per Gaudu i els Movistar per Mas s’afegien a la festa, amb el mallot vermell de nou al grup de favorits i quan Landa perdia dos minuts tot i l’arribada, des del davant, de Casper Pedersen per ajudar l’alabès, quan els del davant estaven a 20 km amb 7:43 de marge.
Una dotzena
Cattaneo es veia obligat a despenjar-se per mirar d’ajudar Landa, que a 10 minuts en perdia 3 respecte el mallot vermell, i es quedaven 12 corredors amb el triomf d’etapa en joc: Mauro Schmid, Aleksandr Vlasov, Stefan Küng, Mathias Vacek, Steven Kruijswijk, Marc Soler, Ion Izagirre, Oier Lazkano, Max Poole, Pablo Castrillo, Urko Berrade i Pau Miquel. El neerlandès del Visma a 6,5 se n’anava sol i Berrade era qui aconseguia saltar per agafar-li la roda. El navarrès deixava Kruijswijk a 5,5 quan veia que la resta s’acostava. Miquel primer i Castrillo després ensorraven qualsevol intent per atrapar Berrade, que arribaria amb 4 segons d’avantatge a meta. El pilot entrava a 6:40 i, el de Landa, a 10:02.