Kaden Groves es va consolidar com l’amo i senyor dels esprints en la Vuelta, sumant el setè triomf en els últims tres anys i el tercer d’aquesta edició, en la qual iguala els tres de Wout van Aert, que va abandonar abans-d’ahir per una caiguda i que, segons el posterior comunicat del Visma, no té fractures.

“Els quilòmetres finals han estat una bogeria, em quedo amb la feina de l’equip. He mirat d’arrencar fent una cosa diferent a la dels altres dies però aquesta gent té una força que jo ara mateix no tinc”, va dir a RTVE Pau Miquel, cinquè a la meta de Santander després que el seu equip col·laborés de manera activa amb els Alpecin i els DSM per ensorrar una fuga que es va formar al segon quilòmetre amb quatre corredors i que va acabar a menys de 3 km quan en quedaven tres. El vallesà ja va ser quart a Cascais en l’etapa 2 –la primera de les de Groves–, tercer a Còrdova –la segona de Van Aert– i cinquè dissabte passat en la 14a etapa a Villablino –la segona de l’australià de l’Alpecin.

Els velocistes van tenir en l’etapa d’ahir, marcada per la precipitació al principi –els escapats tenien el pilot a sobre al quilòmetre 11 quan un intens xàfec va fer que els corredors que els seguien prioritzessin agafar roba per protegir-se– i al final –els carrers de la capital cantàbrica eren una pista de patinatge– el seu últim dia de glòria en una jornada sense cap canvi en la general. Les etapes de muntanya amb els finals en alt a Moncalvillo (1a) i Picón Blanco (1a), demà i dissabte, i la contrarellotge de diumenge a Madrid (24,6 km) decidiran qui i en quin ordre puja al podi. La d’avui, en canvi, és l’última oportunitat per a la fuga, amb 180 km a Àlaba –de Vitòria a Maeztu– amb un port de segona a 97,8 i un de primera amb bonificació a 45. També, amb els corredors de l’Euskaltel corrent a casa i com a casa, amb un perfil ondulat i pluja.