Tots els colors del verd
Urko Berrade suma la tercera victòria del Kern Pharma en la Vuelta, amb Pau Miquel tercer a meta i relegat després al novè lloc
El Kern Pharma és la sensació d’aquesta Vuelta, i si Pablo Castrillo estrenava el compte del conjunt verd amb dues victòries la setmana passada, ahir era Urko Berrade el que donava la tercera a la formació convidada a la Vuelta, creada el 2020 per donar sortida als talents formats en el Lizarte. Pau Miquel va ser tercer i va resultar clau perquè el contraatac del navarrès (1997) a l’intent de Steven Kruijswijk quan quedaven 6,5 km per arribar arribés a bon port. L’equip fundat per Manolo Azcona (1952, Zurukuain), mort el dia que Castrillo s’estrenava, era qui tenia més números: tres de la dotzena de corredors escapats quan el neerlandès del Visma ho intentava eren verds. Miquel finalment es veia superat en la pugna pel segon i per desviar-se de la seva línia era relegat a l’últim lloc de l’esprint, novè.
La Vuelta entra avui en la seva fase decisiva, en un marc somiat pels seus organitzadors, amb només 5 segons de diferència entre els dos primers i dos finals en alt, avui amb 173,5 quilòmetres –Moncalvillo (1a) i un tercera a mitja cursa– i demà amb 172 km –Picón Blanco (1a), amb sis ports abans– i la CRI (24,6 km) diumenge.
El mallot
Marc Soler i Roger Adrià també van formar part de la fuga inicial, de 42 unitats. El vilanoví, que havia guanyat en el final als llacs de Covadonga dimarts, estava entre els darrers candidats a la victòria quan ja s’havia assegurat recuperar el mallot de la classificació de la muntanya –l’havia dut a préstec perquè Wout van Aert liderava també la regularitat– superant en primer lloc els dos ports de l’etapa, de 2a i 1a categoria, que transcorria pel País Basc.
La cara amarga la va haver de viure l’Euskaltel, que no va poder filtrar cap corredor en la fuga malgrat els intents de persecució de Mikel Bizkarra i Gotzón Martín, quan al quilòmetre 50 ja s’havia consolidat, d’una banda, i sobretot Mikel Landa, que va perdre 3:20 respecte de la resta d’aspirants a la general i va caure del cinquè al desè lloc el dia que la cursa passava per la seva terra, de l’altra. El moviment de Richard Carapaz (EF) a la pujada a Herrera –1a, 5,6 km i el 8,3% de desnivell mitjà amb pics del 14%– coincidia amb el de Mattia Cattaneo (T-Rex) per absorbir un grup de tres que s’havia distanciat de la nombrosa fuga, al davant. Shaw i Doull, companys de l’equatorià, l’esperaven a dalt quan Ben O’Connor també s’havia despenjat, però el mallot vermell va ser capaç de recuperar les posicions abans que els Groupama per Gaudu i els Movistar per Mas s’afegissin a la festa quan Landa, encara sense cap company, ja cedia 2 minuts.
