Roglic té el camí fet
Ciclisme. L’eslovè, tot i perdre diversos companys, no tremola en la dura penúltima etapa, guanyada per Dunbar, i arriba a Madrid amb la feina feta
La pèrdua de tres companys del Red Bull Bora, quan quedava més de mitja cursa d’una penúltima etapa plena de muntanya i d’exigència, posaven en quarantena la feina avançada per Primoz Roglic el dia abans. L’eslovè, però, no va tremolar gens ni mica, per més dur que fos l’ascens al Picón Blanco després de tanta tralla. Va agrair l’ajuda de Roger Adrià i va acabar controlant la situació per mantenir l’avantatge –de fet, el fa créixer en uns segons, fins als 2:02 respecte a Ben O’Connor (Decathlon)– i arribar amb la feina feta en els 24 quilòmetres de contrarellotge per Madrid i segellar la victòria en la Vuelta. Prou va fer l’australià per salvar el segon lloc de la general, perquè Enric Mas es va quedar a nou segons d’atrapar-lo. El podi –amb Carapaz a 49 segons del balear– presenta encara incògnites, després d’una etapa amb final al Picón Blanco que va fer triomfar l’irlandès Eddy Dunbar (Jayco), en la seva segona victòria parcial en aquesta Vuelta.
Marc Soler, a la seva
Marc Soler, heroi als llacs de Covadonga i combatiu com cap altre ciclista en aquesta Vuelta, va tornar a buscar l’èpica, mirant d’escapar-se a 90 quilòmetres de meta i amb quatre cims al davant. Superat el primer, el de Lunada (a 80 quilòmetres de l’arribada), el vilanoví entrava sol amb 31 segons d’avantatge respecte als perseguidors i més de tres minuts respecte al grup de favorits, i quan els perseguidors el van atrapar en el descens, va tornar a marxar-ne. Soler tornava a obrir diferències en l’ascensió a La Sía, però veia com el tornaven a atrapar en el descens. I a punt de començar a pujar a Los Tornos, Soler va dir prou, amb la penalització afegida de perdre el lideratge de la muntanya. El seu company Sivakov va començar a pujlar el Picón Blanco sol al davant. El va atrapar Eddy Dunbar i, tot i que l’exigència feia pensar que cediria, l’irlandès va acabar triomfant. Els moviments al darrere, amb estirades d’Enric Mas, no van fer perillar ni la segona victòria de Dunbar ni la fiabilitat de Roglic.
