Elena Congost: “Ho tornaria a fer, perquè abans que esportistes som persones”
Després de la seva polèmica desqualificació a la marató dels Jocs Paralímpics de París 2024 després de guanyar la medalla bronze, l’atleta catalana Elena Congost ha assegurat aquest dimarts, en una entrevista a EFE, que tornaria a deixar anar la corda, fins i tot si fos una contrincant la que sembla caure, perquè “abans que esportista” és persona. “Vaig tenir un acte reflex de protecció i en aquell moment perdem la corda un segon. Jo en sóc conscient, però no considero, ni de bon tros, que això valgui la desqualificació. Al meu cap no hi entra, i no hi entrarà mai, que això sigui un parany, un acte mal fet o un acte que vagi en benefici meu”, ha assenyalat l’atleta.
Congost va quedar tercera a la prova amb un avantatge de gairebé tres minuts respecte al quart, però va ser desqualificada per deixar anar un segon la corda que l’unia al seu guia, Mia Carol Bruguera, per intentar ajudar-lo quan estava caient, quedant-se així també sense el bronze.
La catalana va explicar que Carol la va avisar que “tenia moltes rampes” quan faltaven quatre quilòmetres, però no van tenir problema d’afluixar el ritme per l’avantatge respecte a la resta de competidors: “Va ser la carrera desitjada perquè teníem marge per darrere per anar tranquils; ens trobàvem molt bé”, ha reconegut.
Tot i haver deixat anar la corda, la corredora va comentar que, en acabar, van celebrar el resultat i va ser mentre es dirigia al control antidopatge quan li van comunicar la desqualificació. Aleshores, es va quedar “tranquil·la” perquè reclamarien la decisió i va pensar que se solucionaria, ja que “no té cap lògica”, però no es va solucionar. “Quan em van dir que no hi havia res a fer, em vaig quedar incrèdula total. Va ser molta ràbia. Estava desconsolada. Res servia. Vaig sentir que tot el que havia fet no servia per a res”, es va confessar Congost, ara més “orgullosa” i ja sense res a retreure’s pel seu paper a París.
Si bé aquesta frustració es va anar “diluint” a poc a poc, gràcies al suport de la seva família, “dels mitjans i de les xarxes socials”, l’atleta ha incidit en què li sembla “increïble que ningú no pugui interpretar la norma i veure el context en què s’aplica”, que considera erroni. “Tothom pot percebre que no hi ha cap tipus d’avantatge cap a mi en aquest fet, ja que jo anava per davant. Jo m’aturo en sec. La carrera estava decidida; no altera el resultat de la prova per a res”, ha manifestat la catalana.
En qualsevol cas, Congost ha dit que segueix a l’espera de “la lluita entre les altes esferes” perquè li tornin la medalla i ha confirmat que “s’està redactant una querella per reclamar la decisió” de desqualificar-la. Malgrat la decepció de París, la catalana ha explicat que la seva idea és continuar competint: “Espero que alguna cosa gran ens esperi d’aquí a quatre anys. No pot acabar aquí la meva carrera esportiva, amb aquesta espineta clavada, perquè no seria just per a ningú”.