El president de la Federació Catalana de Golf, Ramon Nogué, veu ben encarrilat el projecte perquè la Ryder Cup aterri a Catalunya el 2031, al Camiral Golf de Caldes de Malavella. El màxim mandatari del golf català admet que hi ha bona sintonia amb el nou govern de la Generalitat, i més després d’escoltar les manifestacions del conseller d’Esports, Berni Álvarez, en un acte a Foment del Treball dilluns passat: “Estem molt oberts a la Ryder, però primer s’ha de tenir pressupost. És una possibilitat viable, però s’han de treballar moltes coses entre totes les parts implicades.” Álvarez es reunirà demà amb Pilar Alegría, ministra d’Educació, Formació Professional i Esports, en una cita que pot marcar el futur de la competició.
Després d’haver escoltat les paraules del conseller és més optimista pel que fa a l’arribada de la Ryder Cup a Catalunya el 2031?
D’optimistes ho som sempre, però en aquest cas podríem parlar d’optimisme real. Si fins ara amb la Ryder anàvem per carreteres pedregoses i pel bosc, ara anem per l’autopista. Aquesta és la definició exacta. Em sembla que ho tenim força encaminat. Tenim claríssim que aquest projecte és dins d’un marc de sostenibilitat que empara que un gran esdeveniment d’aquestes característiques es pugui fer a Catalunya.
Es pot dir que hi ha hagut un cop de timó en el projecte?
Amb les eleccions pel mig, hi va haver un moment en què les negociacions amb la Generalitat es van aturar, però ara amb el nou govern ja n’hem parlat i ens dona suport.
Quins són els ‘tempos’ per a l’elecció?
Ara falta acabar de lligar la contractació i tots els documents del projecte, i quan sigui el moment oportú, abans de finals d’any, el govern i la federació europea es reuniran i diran si això va endavant o va endarrere. Abans de final d’any s’ha d’enllestir.
Ha canviat el sistema d’elecció de la seu de la Ryder Cup?
Ha passat una mica com en l’elecció de la seu dels Jocs Olímpics, que abans es feia a través de subhastes i candidatures, es creaven falses expectatives i tot sortia molt car. Ara funciona a l’inrevés i es pregunta a qui li interessa organitzar la Ryder amb aquestes condicions. No hi ha subhasta.
Si el projecte de Catalunya no tira endavant, ja hi ha altres zones de l’Estat espanyol que s’hi han posat bé?
Si no es fa a Catalunya, Madrid no s’ho deixaria perdre, i també s’hi han interessat el País Basc, amb tot el fenomen de Jon Rahm al darrere, i Alacant. Però no hi penso perquè les nostres instal·lacions no les té ningú i el nostre projecte és el millor.
Amb la sequera pel mig, segur que hi ha veus contràries a aquest tipus de projectes.
Avui dia si en un projecte no hi ha sostenibilitat no hi comptis. El consum d’aigua del golf a Catalunya suposa el 0,34% del país, i pràcticament el 79% es rega amb aigua depurada. No hi ha cap camp de golf que regui amb aigua de boca. La gent ho ha de saber. Es fa servir aigua depurada, que ve de les clavegueres, i després se’n va a una depuradora. La fem servir per regar i després torna als aqüífers per tornar-se a refer. Hem de fer entendre que sense sostenibilitat no hi ha projecte. De fet, aquest és un projecte que ja es va engegar fa 20 anys amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). La feina està ben feta i no ens hem d’amagar de res, i em congratulo que tots els clubs ho hagin entès.
Què suposaria per al golf català que la Ryder es disputés a Caldes?
Hi hauria un abans i un després. Ens donaria un prestigi internacional. Es tracta d’un dels deu primers grans esdeveniments esportius en l’àmbit mundial, i posaria Catalunya al mapa del golf, cosa que revertiria positivament en tots els clubs. Catalunya es convertiria en una zona única al món on s’han disputat els principals esdeveniments esportius, com els Jocs Olímpics, el mundial de futbol, la Ryder, la copa Amèrica de vela.
Vista l’experiència amb la copa Amèrica, s’haurà de vigilar de no inflar les xifres.
Exacte. La copa Amèrica ens ha donat una visió més clara del que no hem de fer. Contrastarem les dades amb el que va passar el 2018 a París, i el 2023 a Roma, i això és fidedigne. Si a Barcelona estan saturats, precisament el turisme de golf és un sector itinerant, que volta pel territori i té un poder adquisitiu important. De cada 10 euros que es gasta un turista de golf, només 2 són per a l’esport; els altres 8 van a parar a restaurants, hotels, aeroports, transports i serveis. Encara que sigui una part molt petita, també entrem en el PIB. El golf és salut i també forma part del sector empresarial.